En pocs dies hem canviat totalment el nostre ritme de vida. Difícilment tornarem a viure com fa un mes. Sembla un malson, però el covid19 és letal. Ja són una munió el nombre de morts i milers els infectats. Ben aviat, arribarem als cent mil.
A Madrid la pressió del virus és tan preocupant que fins i tot s'han habilitat grans superfícies per tal d'acollir els cadàvers que ronden diàriament el miler. I a Barcelona déu-n'hi-do.
Tot plegat ens té a casa ben atemorits. Europa ens ha abandonat i de moment només hem rebut un avió amb material sanitari procedent de la República Txeca i el suport moral dels presidents de Portugal, França i Itàlia. A tots aquells que som europeistes ens ha decebut la UE i més els seus líders.
Holanda i Alemanya actuaren aquestes darreres hores com si els espanyoles fóssim els responsables de l'expansió del virus. Europa ha estat incapaç d'actuar amb una sola veu. Els països rics han deixat Itàlia i Espanya a la intempèrie. En poques paraules, els han dit que s'espavilin pel seu compte.
Mentrestant, el Govern de Pedro Sánchez està desbordat pels esdeveniments. La pandèmia de moment no es pot aturar i la globalització ha provocat que fins fa poques setmanes ens baralléssim per gaudir del millor telèfon mòbil quan Espanya és incapaç de fabricar mascaretes o guants. La societat del benestar ha fracassat rotundament.
La mà d'obra barata és a la Xina, Taiwan o Corea. I nosaltres aquí pidolant, mentre arriben tests falsos, equips de protecció inservibles, etc, etc. Un desastre que ha superat els governs de l'Estat i autonòmics.
Mentrestant, Pedro Sánchez demana ara el confinament fins a Setmana Santa. De ben segur deu ser l'única forma perquè les UCIs no es vegin saturades per l'allau de malats que arriben als hospitals. Segur que els governs espanyol i català, per exemple, han comès errors, però ara és el moment de fer pinya. Els nostres malalts i la memòria dels morts demanen unitat d'acció en favor d'una societat espantada i cada dia més empobrida.
Avui ja no parlem ni de futbol, ni de política ni de cap de les nostres aficions. En primer terme, ens preocupa la salut. Allò que tots pensem que no perdrem mai.
Una crisi com aquesta ens farà canviar. Haurem de deixar els egoismes de costat i valorar una amistat, una xerrada, un joc, una lectura... o una abraçada. En poques hores el món ha canviat i les noves generacions viuran escenes impensables que eren pròpies de les pel·lícules.
I ciutadans que podran superar el coronavirus viuran una crisi que portarà grapats de gent a l'atur. I sense feina, encara serà més complicat superar aquest atzucac.
Potser allò millor és no pensar-hi. De primer, restar a casa i intentar guanyar la malaltia. No és fàcil, però hem de creure i fer cas als experts. Aquesta serà la primera gran victòria.
I per aconseguir-la hem de fer un gran reconeixement al personal sanitari i a molts treballadors que possibiliten salvar vides humanes i que puguem tenir queviures i fer vida quotidiana, intentant no pensar més del compte. Venen encara setmanes dures, les notícies no seran bones i perdrem amics o coneguts. Però no podem desanimar-nos. Junts guanyarem el covid-19. Deixem les discrepàncies i discussions per a més endavant i gràcies, moltes gràcies, a tots aquells que us jugueu la vida en favor dels més febles. Mai no us ho podrem agrair prou. Ens en sortirem!
