01 de abril de 2020
01.04.2020
Diari de Girona

Cartes

01.04.2020 | 01:27
Cartes

Tot el dia
amb pijama?
Xavier Serra Besalú Girona
En aquests dies tan especials, en què s'està tantes hores –de fet, sempre– a casa, podrien créixer hàbits que ens passin factura. De fet, succeeix: em consta.
Una de les manifestacions més clares és la deixadesa personal: certament, no ens hem d'arreglar ni mudar per a ­reunions, relació amb clients o fer la feina professional externa habitual, fora de la llar.
Però d'aquí a anar tot el dia en pijama o xandall, i amb sabatilles.
Val la pena que ens cuidem. Elles i ells. Només així tenim també els altres de la casa, i la societat: afaitar-nos, pentinar-nos, vestir-nos amb l'elegància pròpia de la vida domèstica. Això crea hàbits, en vells, grans i petits, i val la pena.
Els bons costums: horari, encàrrecs domèstics, discreta elegància, somriure: tot compta.
I, ves a saber, potser pensar en un Skype o Zoom diari i freqüent ens pot ajudar i tot.


El saxofonista
del carrer
Santa Eugènia
FRANCESC RUHÍ PÈLACH girona
Al carrer de Santa Eugènia de Girona ja tenim el nostre showman. Una barreja de Fausto Papetti i de John Coltrane que cada vespre, a les nou, ens obsequia amb unes melodies amb el seu saxo. Ens fa oblidar, encara que sigui per uns minuts, els moments angoixants que ens toca viure, i ens aporta un polsim d'alegria i d'optimisme. Gairebé tots els veïns sortim als balcons per fer-li costat i aplaudir-lo en acabar.
Moltes gràcies saxofonista anònim, espero que quan tot això acabi et surtin molts de concerts. T'ho mereixes!


Nens i nenes durant el confinament
Laura Cid Plans Girona
Alguns ja fa dues setmanes que estem tancats a casa, alguns més que d'altres han anat fent escapades fora de casa perquè havien d'anar a la feina, a comprar, a la farmàcia o a passejar el gos. Però avui no vull parlar d'adults, sinó de la quantitat de nens i nenes que són a casa i que per voluntat pròpia o perquè han de fer cas dels pares no han sortit al carrer.
Al contrari que un adult, que té més paciència i més capacitat d'autocontrolar-se i entendre la situació, a un nen se li pot fer més difícil entendre-ho i si vivim a casa amb algun nen o nena, al llarg d'aquestes setmanes veurem en ells una evolució.
Al principi estaran contents perquè no han d'anar a l'escola i voldran fer de tot; ells jugaran sols a les seves coses fins que descobreixin que això de no poder sortir va de debò. En aquest moment és quan alguns poden experimentar una falta de motivació.
És important mantenir en ells un horari, marcar clarament quins dies són de cap de setmana (deixar-los més lliures) i en canvi entre setmana fer alguna hora de deures de l'escola (encara que no els hagin posat deures, per internet es poden trobar moltes fitxes i activitats), a més també és necessari que tinguin alguna obligació a casa. Penso que els ajudarà a entendre que no són dies de vacances i, sobretot, on volia arribar és que hem d'ajudar-los a controlar que no passin moltes hores seguides de pantalla del mòbil, ordinador o TV. Seria molt beneficiós que descobrissin que quan s'avorreixen mirar el mòbil o la tele no és l'única solució divertida.
Els pares poden influenciar molt en com els nens superen aquesta situació, el seu exemple és vital. Però no podem oblidar que cada nen o nena viurà el confinament a la seva manera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook