02 de abril de 2020
02.04.2020
Diari de Girona

Emerson escrivia pensant en temps difícils

02.04.2020 | 01:07
Emerson escrivia pensant en temps difícils

El pitjor del confinament és que no deixa temps per llegir grans volums, perquè hauries d'interrompre contínuament la laboriosa lectura per contactar per via electrònica amb totes les persones de les quals teòricament t'havies lliurat, i que practiquen l'assetjament social. Convé aprimar les expectatives, i el meu descobriment a compartir és Self-reliance o Autoconfiança, d' R.W. Emerson, que sol traduir-se per «La confiança en un mateix».

No em facin tornar a l'avi Borges, quan predicava que els clàssics tornen a ser escrits cada vegada que són llegits. Emerson es batia contra el ramat al XIX, denunciava «la persona vigilada per l'odi o la simpatia de la multitud», però amb la mirada posada en el XXI. Em va costar tant desenganxar-me de la seva prosa sempre estimulant com abans agafar-me a ella, perquè la sola paraula «transcendentalisme» servia d'eximent per a qualsevol que violés l'arrest domiciliari. No obstant això, l'antic predicador desprenia frescor en denunciar que «la virtut més sol·licitada és la conformitat», per contraposar la «franca, imparcial, incorruptible, inespantable innocència».

Llegint Emerson venen ganes de sortir al carrer, tot i que prediqui «la independència de la solitud». I no, no parla d'epidèmies, però aquesta mena de pregària en llibertat resulta gratificant perquè torna la dignitat en la tancada. A més és compatible amb els tuits i guasaps, per la qualitat del discurs. La confiança en un mateix demostra que l'autoajuda ha consistit a pervertir durant dècades els ensenyaments del nord-americà, adaptant-los a les pautes del mercat.

Llegint Emerson s'entén que les seves propostes rebessin una important acollida llavors. L'inexplicable és que avui semblin revolucionàries, gairebé de mala educació. Per no parlar de la brevetat, tan consoladora, si bé en aquest apartat mereix menció especial un llibret de Daniel Kahneman, psicòleg encara que Nobel d'Economia. El seu opuscle La falsa il·lusió de l'èxit no arriba al mig centenar de pàgines de reduït format. Gairebé puc escoltar la queixa anticipada del lector, «no disposa de res més breu?». Doncs bé, el volum editat en col·laboració amb la Harvard Business Review adjunta com a epíleg una versió comprimida del text ja de per si reduït. El món camina cap a l'eslògan.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook