El COVID-19 li és igual que el derrotem o no, ignora què és la victòria o la derrota, per aquest motiu tant li fa la nomenclatura militar utilitzada en la seva eliminació. Els polítics, en la recerca d'un discurs apropiat, han ensopegat amb el de l'arenga militar i se l'han fet propi equivocadament. L'altre dia, a la tele, una metgessa d'urgències es negava que comparéssim aquesta lluita amb una guerra:
- Jo no soc un soldat -va afegir-, jo soc personal sanitari, i no he de ser valenta ni covarda, ni heroïna: he de saber a què m'enfronto i disposar de les eines necessàries per fer-ho.
Hi ha en tot aquest assumpte un excés de parafernàlia verbal d'origen bèl·lic que en ocasions llisca cap al patriotisme o el patrioterisme. El virus no forma part de cap conspiració judeo-maçònica. És un succés químic, només això, al qual convé neutralitzar amb saviesa científica i amb vestits de protecció individual que evitin infectar el personal sanitari. L'objecte de les al·lusions guerreres no és altre que el d'ocultar, sota una retòrica amb caspa, la manca de mitjans, la improvisació i les retallades econòmiques que s'han efectuat durant els últims anys en la salut pública.
És el que penso després de fregar els plats i recollir la cuina. I mentre ho penso m'aplico una crema de mans, amb lanolina, crec, que m'han regalat a la farmàcia per fer una compra superior a 20 euros. Els dits de l'esquerra i de la dreta interactuen entre si com si portessin tota la vida fent-ho. No soc conscient que s'hagin tocat gaire. Mai fins ara havia utilitzat crema de mans, ni crema hidratant per al cos, ni crema per a les arrugues. Pateixo des de jove d'un prejudici contra els productes cosmètics. No obstant això, aquesta crema li està anant bé a la meva pell envellida i castigada pels detergents domèstics.
Frego els plats perquè no sé fer ioga, perquè no sé fer taitxí, per contrarestar l'ardor guerrer desfermat contra el COVID-19. Més química i menys proclames. Més crema de mans per manejar la situació amb el tacte que es mereix. Gràcies.
