Des de dins

Joan Gironès i Muñoz el perelló. santa coloma.

Amb les condicions en què treballen els nostres sanitaris (metges/esses, infermeres/rs, auxiliars, celadors, etc.) la seva feina essencial només la poden dur a terme perquè és la vocació el que els empeny dia a dia. La capacitat de servei, amor al malalt, l'altruisme en donar per no rebre són immensos.

Les condicions de treball són lamentables, diria que inhumanes, encara que s'ha de reconèixer necessari per a la seva salut. És així, no hi ha més.

Coberts amb la vestimenta habitual, per sobre 2 bates més (una completament impermeable, que fa que la transpiració personal els quedi enganxada al cos), i que sembla que un cop alliberats de tanta cobertura és com si els hagin dutxat (aquesta operació d'anar-se canviant és obligada a cada visita de malalt), un verdader sacrifici durant tot el servei de moltes hores.

Tots els elogis, lloances, reconeixements de mèrits que la comunitat pot manifestar cap al col·lectiu sempre, sempre, seran poc; el deute cap a ells és immens.

Deixeu-me acabar amb una queixa; la imatge lamentable dels «polítics», d'aquí i d'allà, que dia sí i dia també surten amb proclames contradictòries i que l'única veritat, lamentablement, són les xifres de morts i la d'aquells tres uniformats amb un gros cartell al pit en forma de ridícules banderoles de festa major que llueixen i que s'atreveixen a pronunciar-se amb un lèxic més propi d'un personatge solitari perdut a la muntanya guardant un remat de cabres que no d'una persona amb criteri. Col·lectiu sanitari: gràcies, gràcies, moltíssimes gràcies.

Incògnita

Manel Carrasco girona

No ho dic com a protesta, ja que considero que el que fan els hospitals és increïble i s'ho mereixen tot i més.

Ara bé, les persones que tenen tumors, com és el meu cas, i altres coses urgents i casos i casos, mirem les notícies i no veiem mai que es pugui parlar d'aquest altre problema.

En el que a mi em toca, em varen operar el darrer estiu i s'ha tornat a reproduir, i semblava que m'havien d'operar ja.

S'ha deixat de banda de moment, però és que no m'han dit res de res.

Encara que d'altra part em fa una mica de pànic entrar en un hospital en aquests moments i, com he dit abans, sé que potser això meu ja és secundari i ho puc entendre. Gràcies.

No en saben més!

JOSEP MARIA BOSCH girona

És evident que tot el que rodeja el coronavirus és d'una gran complexitat, per la qual cosa és fàcil i humà equivocar-se. El problema és que les decisions errònies es paguen cares i, el que és més important, no ens n'adonem fins passats un mínim de 10 dies. És per això que convé que els que decideixen es concentrin en allò fonamental i es deixin de «tonteries». L'altre dia, els quatre ministres responsables del tema van fer una conferència de premsa per informar la població de les decisions que havien pres. Tot molt bé, fins arribar a la ministra de Defensa: es va passar tres quartes parts del seu temps fent un panegíric de les forces armades (infanteria, marina i esquadrons aeris) que, a part de ser totalment sobrer, mostrava una síndrome d'Estocolm filosòfica i, fins i tot, ideològica de la mateixa ministra. No contenta amb això, va repetir força vegades aquella tonteria -ja dita pel seu cap- que «el virus no conoce de colores, razas ni ideologías»€ Però què s'ha cregut? Que els espanyols són curtets com ella? I, això, senyora Robles, no té res a veure amb el fet de la conveniència de confinar per localitats (Igualada), territoris (Catalunya, Madrid, etc.) o, fins i tot, la Comunitat Europea, com s'ha vist després.

De manera que, per no voler escoltar els «administrats», van haver d'anar enrere, com els pops, en el tema de les perruqueries, empesos per Madrid i en el tema del tancament de fronteres, empesos per Catalunya. Però, com abans, tard i malament! Per què no tancar, també, les marítimes i aèries?

D'altra banda, l'acció de la UME, molt correcta, si es tracta de col·laborar en preparar més llits, en el transport de material sensible, etc., però molt incorrecta si el que es fa és un desplegament «empezando por las ciudades con batallones», per fer visible el cos: posar més persones a la via pública, l'únic que fa és augmentar la probabilitat de contagi.

Un 10 per a dues persones: la consellera Budó, que, davant els exabruptes de Robles a Torra, va contestar amb una gran elegància: «No és el moment de retrets partidistes; és el moment d'actuar» i, sobretot, pel senyor Fernando Simón: les seves explicacions, els seus consells i els seus estudis sobre l'epidèmia deixen en ridícul els polítics. En aquest tema, la distància entre tècnics i polítics és sideral€ Potser per això els extremistes de Vox demanaven que el cessessin.