A la facultat de Periodisme de l'Autònoma de Barcelona era discret en excés, en la mateixa proporció que talentós i noctàmbul, habitual de Les Enfants del Raval i del New York del Gòtic, santuaris passats de quadragenaris actuals. Ja aleshores, principis dels 90, la dècada del regnat de la Generació X, la ploma d'en Rubén Romero Santos -barceloní amb arrels familiars a Palència- era precisa, qualitat que conserva intacta tal com demostra en l'entrevista que publica a la revista de tendències «masculina» (sic.) ICON, que edita El País a: Bret Easton Ellis! Sí, el pare d'una novel·la d'una època d'excessos, els vuitanta, plena de yuppies, tribus urbanes i cocaïna: American Psycho. En l'entrevista, Easton Ellis, que ara ha escrit i publicat Blanco (Literatura Randhom House) explica com suporta la quarantena coronavírica -«escric una mica, llegeixo alguna cosa a Internet, miro un vídeo porno, entro a Twitter, miro una mica de porno, llegeixo,...»- i es desfoga amb els mil·lennistes, els nascuts entre el 1980 i el 2000, que l'escriptor defineix com la «Generació Gallina», tan «sobreprotegida» que està «deprimida». «Visc amb un d'ells -afegeix-. Amb ell i tres Alexas [l'assistent virtual d'Amazon]: una al despatx, una altra al saló i una altra a l'habitació. El meu nòvio [ Todd Michael Schultz, 22 anys més jove] és tan gandul que és incapaç de buscar programes a la televisió o de fer qualsevol cosa sense demanar-la a Alexa (...). M'irrita que els mil·lennistes tinguin una obsessió constant per sentir-se oprimits», quan «la vida està en contra seva com ho està en contra de tots», etziba. És l'opinió -no la paraula de cap déu- d'un referent literari per als que som «X». El cert és que alguns dels que vam devorar la història de Patrick Bateman tenim una relació complicada amb els mil·lennistes: ens consta entendre'ls, perquè parlem idiomes diferents, vivim en planetes diferents, en realitats irrenconciliables, en dimensions desconegudes. Alguns «X», de fet, ens entenem millor amb els «Z» (a cada generació la seva etiqueta), els nostres fills adolescents, menys capficats, menys complicats, menys llunàtics i més pragmàtics, potser perquè van néixer enmig de la devastació d'una crisi financera que els ha servit d'escarment. Ara, per obra d'un virus, «X», mil·lennistes i «Z» col·lidim en el confinament i afrontem una nova apocal·lipsi que qui sap si ens acabarà reconciliant.