Pregunta que ningú em contesta

xavi Gruartmoner Sant pere pescador

Senyor Director, soc lector del seu diari des de fa molts anys, i li voldria fer una pregunta respecte a la crisi de covid-19.

Per què només s'ha parlat de Wuhan, referent a dades de contagiats, i morts, i que sàpiga no s'ha dit res d'altres ciutats de Xina, com Xangai, Pequín, etc.?

Moltes gràcies i salutacions.

Jo acuso

enric carcereny beltran lloret de mar

Jo, Enric Carcereny Beltran, exsenador per Girona, acuso:

Primer: Tot el Govern d'Espanya, de presumpte delicte de lesa humanitat per la seva ineficàcia en el tractament del desgraciat tema del coronavirus, que està portant a la mort tanta gent innocent.

Segon: Com és possible que el Rei es compri un Mercedes de prop del 500.000 euros, i no torni la major part dels diners que presumptament cobra amb excés incloses les presumptes comissions, per presumptament afavorir determinades empreses. Seguint l'exemple del seu emèrit pare, en els mateixos casos.

Tercer: També acuso tots els polítics, que s'han demostrat els seus presumptes robatoris dels diners públics, i acumulant càrrecs, amics i sous sense cap penediment, interpretant unes lleis obsoletes i que a l'empara de una Constitució, escrita a mida del franquisme.

Quart: És urgent i necessari canviar la política de baix a dalt, on els seus integrants siguin elegits directament pel poble, que és el que no s'equivoca perquè sap qui es qui.

Cinquè: També cal una justícia nova, amb la dimissió dels integrants actuals, perquè no cal cap llicenciatura o doctorat, sinó simplement honestedat i una presumpta integretat moral.

Com pot ser que per postres, les grans companyies i oligarquies, aviat en l'impost de societats, paguin misèries, alguna amb resultat 0, amb el simple truquet de fer constar unes presumptes despeses que en realitat no ho són. Sols cal mirar qui hi ha assegut en el consell d'administració.

Està morint massa gent, sobretot sanitaris, jubilats, falta habitatge, educació, i no cal parlar del material hospitalari que tothom espera.

El poble diu prou!

L'estratègia del 50/50 no falla mai al poder establert

Joan Boronat Lecha blanes

Segons dades del Ministerio de Trabajo, de les 2.900.000 empreses que hi ha a Espanya, 1.556.000 pertanyen a autònoms sense assalariats, queden 1.344.000, per tant, deduïm que hi ha el mateix nombre d'empresaris, que sumats a empleats públics i funcionaris (incloent policia), les forces armades en actiu i a la reserva, els polítics, assessors i càrrecs de confiança amb sou i pensions vitalícies, resulta un total de uns 4.500.000 ciutadans. Especulant que de cada un d'aquests afavorits, en depenguin 4 parents o gent pròxima, 4 milions i mig x 4 = 18 milions.

De les 1.344.000, empreses amb empleats especulem una mitjana d'almenys quatre treballadors per empresa que viuen conformats, resulten uns 5,4 milions d'empleats, que sumarem als 18 milions. També sumarem capellans i monges, que descartant les de clausura, tenen algun assistent, secretari o companyia per a altres menesters, afegim doncs uns 60.000. Tot sumat ens dona un gran total de 23.460.000 ciutadans.

Hi ha activistes que quan passi l'estat d'alerta proposen muntar-ne una de grossa.

Espanya té uns 47 milions, restant els quasi 23,5 milions de beneficiats (tot i que una part d'aquests rebutgen el neofranquisme i desitgen un canvi de règim i voten partits d'esquerra, però rebutgen la lluita al carrer), en queden uns 23,5 milions, més o menys el 50%, de descontents reivindicant millores, una part per mediació del vot i altres a favor de la lluita de barricades. Arriscant a rebre garrotades i perdre algun ull, es poden fer activitats de bloqueig, concentracions l'1 de maig, etc. per aconseguir millores, però no som suficients per guanyar una revolució. A Catalunya tenim l'opció de la independència, la qüestió és, com arribar-hi? L'estratègia del 50/50 no falla mai