Els moments de crisi són bancs de proves per estudiar el comportament de la societat. La setmana passada els deia que la solució de la pandèmia vindrà de la ciència i mentre no arriba la vacuna hem d'usar solucions trivials, si no tenim contacte, ens aïllem potser podem eliminar el contagi, però com ho fem? I com que desconeixem la resposta tothom s'atreveix a dir-hi la seva.

Les dretes (PP, Ciutadans i Vox) diuen que el virus es va propagar perquè es van celebrar les manifestacions del 8-M. No diuen que durant el mateix cap de setmana es van celebrar tots els partits de les lligues professionals (futbol, basquet, etc...) així com l'assemblea de Vox on Ortega Smith anava repartint virus als assistents. Com que a la dreta no li agraden les manifestacions en favor de la dona, li carrega les culpes. En tot cas es tracta d'allò de si haguéssim fet això o allò... i aquí tothom pot posar-hi el que vulgui perquè no hi ha manera de saber què hauria passat. En llenguatge casolà és parlar a toro passat.

La ciència encara no té la solució però dona moltes pistes, ens diu moltes coses. Sabem què hem d'evitar i, per tant, com minimitzar riscos. Més enllà d'això molts diuen ximpleries. Trump, a qui molesta aquesta pandèmia perquè l'ha tret del seu món de veritats absolutes, diu sense escrúpols que América té un medicament. Ho diu pensant en l'interès de les empreses americanes i els científics i l'OMS i el seu propi cap de l'organisme d'emergències mèdiques l'han de desmentir. Bolsonaro o el president de Bielorússia, A. Lukashenko, neguen la pandèmia posant els seus ciutadans en situació d'alt risc. Aquí un grup de científics van afirmar sense proves que necessitàvem un confinament total, i ho afirmen com si fos una certesa. Però quan parlen de confinament total, què volen dir? Tanquem els aeroports i ens aïllem del món no deixant entrar el material sanitari i productes bàsics? Tanquem els garatges i quan un cotxe d'emergències es fa malbé el deixem tirat? Tanquem els magatzems de peces de recanvi per cotxes? I així podríem continuar. No és estrany que el consell de ministres necessités tot el dia per precisar què vol dir serveis essencials, no tenim experiències prèvies i anem a les palpentes. En Torra mai ha precisat què vol dir confinament total però va repetint el mantra «nosaltres ja ho faríem però Madrid no ens deixa» i, com que no té idea de què és governar perquè mai ho ha fet, va dient ximpleries que sap que queden bé i no tenen conseqüències.

Si parlem de les conseqüències econòmiques, tothom fa declaracions dient que s'ha d'ajudar aquests i els altres (en general em sembla bé perquè no es pot deixar desemparats ni els ciutadans ni les empreses) però quan el Govern defensa una resposta europea, l'única que té sentit, i treballa per trobar suports d'altres estats europeus, no he sentit cap partit donant-li suport. Què pensen fer els del PP quan el Parlament europeu discuteixi del tema? S'alinearan amb Merkel i els holandesos? Què faran els de Ciutadans? I els diputats independentistes? En Puigdemont convencerà els seus amics del partit ultradretà flamenc perquè donin suport als eurobons? Per cert, a la carta d'economistes liderada per Piketty defensant una resposta europea a la crisi, no he vist la firma de cap dels gurús econòmics de l'independentisme ni tampoc la de la Ponsatí. Reclamar que repartim diners a mansalva per salvar la gent i les empreses i no preocupar-se d'on han de sortir em sembla simplement irresponsable. No soc economista però crec que una primera fase de contenció de l'activitat fins que estem arribant a l'aplanament de la corba de contagis i aleshores posar mesures més contundents (que crec no podem suportar durant molt temps) per aconseguir fer-la baixar al màxim em sembla força raonable. L'altre dia el primer ministre italià Conte ho defensava en una entrevista.

La Generalitat va rebutjar l'ajuda de l'exèrcit, de l'UME, unitat militar d'emergències. No els necessitem, va dir en Buch. Ara ja fan algunes tasques. Un metge de Bellvitge deia, si ens munten un hospital de campanya per milers de persones no els aplaudirem, els farem reverències i el que faci falta. Em va recordar fets llunyans. L' Enric Trillas, quan era president del consell superior d'Investigacions Científiques (1984-88), em va confessar que una de les coses que més li dolia era que havia firmat acords amb totes les autonomies menys amb Catalunya, que era la seva. Els acords permetien inversions conjuntes que les rendibilitzaven (quan el Consell posava una quantitat l'autonomia en posava una altra i la iniciativa es multiplicava) però amb Catalunya no va poder ser. I no és que el Consell no creés centres a Catalunya, que en va crear molts i de molt importants en aquell període. Ara repetim la història. Llavors era perquè es reclamava el traspàs de la recerca, ara és perquè l'exèrcit és dolent. Ara, a més a més, això va acompanyat d'actituds inqualificables i inhumanes com la del regidor de la CUP que va dir que si venien aniria a tossir-los a la cara per veure si agafaven el virus i es morien. La estultícia elevada a l'enèssima potència. I el pitjor és que milers de tuiters ho han escampat amb entusiasme. Molt, molt trist. Tant han perdut el nord que poden pensar que posant en risc de mort algú es pot obtenir alguna cosa positiva? La civilització és tot el contrari d'aquestes actituds i en situacions difícils com les actuals encara resulta més roí.

Aquesta crisi ens deixa una evidència, el sistema sanitari públic és l'únic que pot donar resposta a situacions d'emergència. A veure si deixem de jugar amb la sanitat privada com feia el conseller Boi Ruiz o els del PP i apostem de veritat per la sanitat pública.