05 de abril de 2020
05.04.2020
Diari de Girona

40è aniversari del Parlament recuperat

05.04.2020 | 06:00
40è aniversari del Parlament recuperat

El 10 d'abril del 1980, es va constituir el Parlament de Catalunya una vegada recuperada la democràcia, la Generalitat i aprovat l'Estatut. Ja fa 40 anys!
Vaig ser elegit un dels 135 diputats, el segon més jove de la cambra. El que més em va impressionar va ser la responsabilitat que tots teníem d'iniciar una etapa il·lusionadora pel nostre país i que estava en les nostres mans la bona recuperació de les institucions per donar vida a les aspiracions dels ciutadans que ho havien expressat a les urnes.
Eren temps amb voluntat de canvis per superar el franquisme. La força i la confiança dels catalans en construir una Catalunya rica i plena era esclatant.
Veníem de la lluita per les llibertats i anàvem a conquerir el futur! Tots junts, malgrat les diferències ideològiques, polítiques, socials o territorials. L'objectiu comú era compartit i els dirigents socials, veïnals, sindicals, culturals o polítics, gaudíem de la confiança i el reconeixement popular. Les campanyes electorals es feien, sobretot, al carrer!
Amb aquesta força, es treballava intensament per aprendre l'art del parlamentarisme: el diàleg, la negociació, el debat, les tècniques legislatives, el control de la gestió i els recursos públics. Amb la complicitat, lleialtat i servei a tot el país i als seus ciutadans.
Ben aviat es van anar guanyant espais de llibertat i democràcia, amb esforç, lluita col·lectiva i la complicitat entre polítics i ciutadans. Eren temps difícils, amb reaccions amenaçadores dels qui no volien ni llibertats ni amnistia ni estatuts d'autonomies. Recordem que, a l'any següent, hi va haver el cop d'estat frustrat. També ho complicava els assassinats d'ETA i la crisi econòmica amb tancaments d'empreses, amb atur i inflació desorbitats. I no hi havia Europa que ens aixoplugués!
De feina se'n va fer molta: des de lleis bàsiques, a propostes sobre temes puntuals territorials, socials. Dels calaixos de reivindicacions d'entitats, ajuntaments o veïns, anaven omplint les taules dels parlamentaris per tramitar les peticions.
Els catalans gaudíem de prestigi per la feina feta en el poc temps de democràcia: al Congrés de Diputats, en els sindicats, organitzacions empresarials, culturals, científiques, socials on participàvem, malgrat que ens veien diferents, amb llengua pròpia i voluntat d'autogovern, teníem reconeixement de capacitat, lleialtat, responsabilitat i de pencaires. El president Tarradellas va personalitzar el prestigi d'un poble amb una institució, la Generalitat i una bandera, que tots els catalans ens sentíem nostres, i ens estimaven amb orgull.
No és temps per celebracions perquè estem sotmesos a una prova dura per una epidèmia que ningú esperava. Ens angoixa el present i ens preocupa el futur. Veiem com s'han malversat serveis públics lluitats amb esforç generalitzat. Hem vist responsables públics fent el ridícul. Exemples de tripijocs i corrupteles han esquitxat personatges i institucions amb una impunitat desmoralitzant. Angoixen les divisions, la demagògia i l'egoisme. Estructures de benestar com la Unió Europea, la cooperació institucional o la solidaritat, ara trontollen. Som mestres en criticar-ho tot i poc disposats a aportar el molt que podem a la comunitat. Cal un cop de timó!
Fer esment del que va significar recuperar el Parlament és un motiu d'orgull merescut i un estímul de confiança per a tots els catalans. Les dificultats d'aquella època van ser superades amb voluntat, confiança, capacitat, solidaritat i unitat. Avui, també estem davant d'un altre repte transcendental: tornarem a lluitar, sofrir i vèncer? Estem en una etapa decadent o sabrem mantenir i actualitzar els espais de llibertat i benestar aconseguits? Depèn de nosaltres. Ara es l'hora de reflexionar-hi i, superats els dies crítics, hem d'actuar!
Sincerament, enyoro aquella etapa i estic immensament agraït als qui em van fer possible de participar-hi en un lloc tan privilegiat com va ser el Parlament de Catalunya el 1980. Reconeixement que avui faig extensiu als qui estan a primera línia contra la pandèmia que ens maltracta, sobretot als qui, per raons d'edat, en vam ser protagonistes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit