Cartes

Lídia Angelats Jordà ripoll

Aquests fets van ser denunciats per la televisió.

Pollets de cotó fluix fills d'una incubadora. Sense l'escalf, el crit ni el bategar de la mare lloca.

Veig els pollets que van rossolant per una rampa. Els miro distreta. A la que em giro, em diuen: «Verge santa! Els pollets vius caient dins d'una màquina que els tritura! Pobres pollets!».

I així ve que la padrina diu: «Pobres pollets de cotó fluix! I el padrí assevera: «Ja ho deien, ja, que l'home arribaria molt lluny!».

Al final serà un pols de la naturalesa sobirana i ferida, i l'home / dona sense límits ni escrúpols.

Una nova vida

Iris SALA Lleal Vilablareix

La creativitat pot sorgir perfectament des d'una crisi personal o col·lectiva.

Tots estem escoltant i sentint aquests dies la importància d'aquesta situació que ens toca viure amb la pandèmia. Ja res serà com abans, escoltem i sentim.

És com si ens haguéssim llançat al buit, perquè per un cop, hem estat evocats a un destí completament incert.

Ara sí o sí, només existeix l'aquí i el ara. No hi ha res més, perquè per primer cop, no tenim ni la mes remota idea del que vindrà «desprès».

Hi haurà gent que voldrà que tot sigui com abans, bé perquè ja li anava bé, o per desconeixent-se d'alguna cosa millor, o per por en buscar, i fins i tot per la creença de la seva pròpia capacitat de canvi o talent.

Però molts ens podem plantejar, reflexionar (que temps en tenim), de si realment la vida fins ara, és la millor que volem per nosaltres i per als nostres. Vida a tots els àmbits, familiar, econòmica, laboral, social.

Podem proposar-nos un repte de creativitat aquets dies de confinament obligat. Crear com si d'un conte es tractés, una vida «després», tal com ens agradaria que fos. No cal un gran argument, un escrit difícil, hores de cavil·lar. Només cal estar atent al que ens ve al pensament, quan ens fem la pregunta: com voldria que fos la meva vida, després de...?

I si ens animem a més, a configurar-la, encara que mentalment. Fins i tot li podem posar emocions i estar atents a com ens sentim, quan «virtualment» imaginem la nostra nova vida.

Moments de creativitat, imaginació, reconeixement de frustracions, pors i il·lusions. I compartir. Perquè compartir els nostres somnis els farà grans, i donarà als altres les ales que necessitin per construir també, la seva nova vida.

Ens hi posem?

El president Sánchez pot dormir?

Francesc Buixeda Cabré santa pau

El setembre, el president Sánchez, deia que «no dormiria tranquil si incorporava ministres de Podem al meu govern», doncs ha passat tot el contrari i per seguir a la Moncloa, ha pactat amb nacionalistes, independentistes i altres, conlligant amb Podem, que forma part del nou govern. Partint d'aquesta premissa, hem anat veient el tarannà d'aquest govern de coalició, que no para de tenir tensions, tot i que es digué clarament que «el Govern tindrà una sola veu».

Ara a l'Estat li ha sortit un greu problema sanitari, que s'anomena «coronavirus». A nosaltres ens arribà oficialment el dia 9 de març, tot i que segons informacions, en tenien coneixement des del gener, tenint lloc abans, aglomeracions en camps de futbol, manifestacions i també la del 8-M, que va fer necessari declarar l'estat d'alarma des del passat dia 14, confinant la ciutadania. L'epidèmia s'ha convertit en pandèmia, declarada per l'OMS i decidint-se centralitzar la gestió de la crisi des de Madrid.

Per no deixar-lo dormir, la ministra d'Igualtat diu que la manifestació del 8-M tingué lloc perquè des de Sanitat no se'ls posà problemes. El sistema centralitzat de compres de material sanitari demanat a la Xina, està tenint molts problemes, amb queixes de les comunitats autònomes i del personal sanitari, i per rematar la feina, li ha explotat a les mans, les greus infeccions a les residències de la gent gran.

S'ha de reconèixer que la presidència, a Sánchez, li està sortint molt cara, i possiblement li deu ser complicat poder dormir. És el preu de governar i no haver de canviar el matalàs de la Moncloa, oi? Ànims, Pedro, la pràctica és fonamental per obtenir un màster en gestió presidencial.

«Panem et circenses»

LLORENÇ CARRERAS SUREDA bescanó

n El poeta romà Juvenal a La ­sàtira va escriure una locució que ha passat fins als nostres dies. És un ús pejoratiu que ens descriu la pràctica d'un govern que per poder mantenir la tranquil·litat de la població proveeix les masses d'entreteniment de baixa qualitat. Modernament la RAE també ha adaptat: «pan y toros».

Aquests dies el govern de torn, pretesament d'esquerres, ha decidit mig d'amagatotis, repartir 15 milions d'euros -en plena corva ascendent del COVID19- a les multinacionals de teles privades: Mediaset i Atresmedia (i algun altre també xucarà). Curiosament aquestes van tenir uns beneficis de 211 i 118 milions d'euros, respectivament, en el darrer exercici.

Amb la complexa problemàtica econòmica d'aquest mes, amb els ERTOs que afecten cada vegada més treballadors, amb les necessitats a la sanitat i als serveis socials... fer aquest regal a empreses privades amb beneficis és incomprensible per qualsevol ciutadà normal, altra cosa és pels teleadictes dels programes escombraries. Esperem poder escoltar i entendre una raonada explicació de qualsevol dels 23 membres del govern de torn: president, 4 vicepresidents i 18 ministres.

Vaig a rellegir Més Plató i menys prozac abans que agafi mal de cap per no entendre per què no es compren més respiradors i es malmenen 15 milions com si res.