Salvador Macip és metge i doctor en genètica molecular, director d'un equip de recerca a Leicester (GB) sobre envelliment i càncer. Aquesta setmana ha fet unes declaracions sobre la pandèmia del coronavirus dient que aquesta encara no és la més gran que podem viure. És molt contagiosa, però no tan letal com podria ser. Ens prediu, doncs, que un dia en vindrà una de molt més grossa. Val la pena tenir en compte aquest advertiment per tot allò que siguem capaços d'evolucionar cap al futur. Recordeu aquelles famílies que es construïen búnquers per resistir una guerra nuclear? Potser viurem fets similars amb el virus com a protagonista.
Hem dit i repetit que la crisi del coronavirus és un fenomen cíclic en la història de la humanitat. Quan s'han accentuat els intercanvis entre poblacions diferents han aparegut les pandèmies. Les més conegudes són la pesta europea i xinesa (eren qui s'intercanviaven virus a través de Mongòlia) i la verola i el xarampió que van arribar a Amèrica amb el descobriment. La verola, que provenia de les vaques, no podia existir a Amèrica perquè no n'hi havia cap. Alguna altra pandèmia va ser propiciada pel canvi climàtic, quan un virus d'Egipte era innocu per la temperatura ambiental, però que es va activar quan va arribar a Grècia en trobar temperatures més baixes.
Això de la temperatura és força interessant. Els meteoròlegs han insinuat aquesta setmana que la pandèmia s'ha desenvolupat el febrer a Wuhan i el març a Itàlia i a Espanya en coincidir la mitjana de temperatura i humitat. La qual cosa voldria dir que durant el mes d'abril la pandèmia hauria d'agafar fort a Alemanya i països d'aquella latitud. Però hi ha coses que no quadren. Per exemple, Wuhan i Shanghai es troben a la mateixa latitud i separades només per 825 km. Com és que una població amb 25 milions d'habitants ha escapat a aquesta epidèmia tan contagiosa? No serà que el que passa és que no ens han explicat tota la informació que tenen? Perquè l'activitat no va aturar només a Wuhan, va aturar tota Xina, així ho va mostrar el consum de carbó.
Ara comencem a preparar la sortida del confinament. Es comença a acceptar que tothom haurà de portar mascareta pel carrer, que haurem de guardar les distàncies amb altres persones (imagineu un partit de futbol, un concert, un bar o un restaurant...) i que haurem de fer seguiment personalitzat amb geolocalització. Haurem de fer tests ràpids de covid-19 i ens haurem de prendre la temperatura i enregistrar-ho en el mòbil de forma que se'ns pugui localitzar en qualsevol moment i determinar amb qui hem estat en contacte per dirigir la quarantena dels potencials infectats. Algú ha dit: senzill, el mòbil es quedarà a casa mentre jo em passejo. Aquí és on entra la part important de l'acció. A Xina això no passa perquè cada individu té un codi QR al seu mòbil que li permet agafar l'autobús, el metro o entrar a comprar si el codi ho concedeix. En cas contrari no el deixa. Si aquí no som capaços d'implementar aquest tipus de controls, la geolocalització no funcionarà i qualsevol rebrot de l'epidèmia ens tornarà a confinar, trinxant encara més l'economia.
Amb tot això insinuo que estem obligats a seguir (potser parcialment) un model de control autoritari xinès que xoca amb la cultura liberal europea i americana. És fruit d'un procés globalitzador que va començar als anys 1990 i que ara apareix amb tota la seva cruesa. Es va acceptar el lideratge de Xina en el comerç mundial de qualsevol manera, sense veure que la seva cultura actua diferent de la nostra; que quan compren ho fan sovint per especular, no pas per satisfer les seves necessitats de producció, trencant els mercats on intervenen. Són capaços de comprar la matèria primera de tot un any perquè han pogut tenir la tresoreria del seu Banc Central i emmagatzemar-la en els ports xinesos, cosa que cap altra gran empresa al món pot fer. Xina ha passat de ser un país subdesenvolupat a ser altament desenvolupat, amb pràctiques econòmiques i culturals que han de ser analitzades i contemplades per tota la humanitat, com el menjar d'animals salvatges, que ja hem vist que suposa una font de virus que traspassen la cadena animal cap a la humana.
Donald Trump, sempre excèntric amb les seves declaracions, és precís quan denuncia el potencial de la tecnologia 5G xinesa com una xarxa d'espionatge global. De fet és conegut que el sistema de control individual, implantat per una xarxa infinita de càmeres amb reconeixement facial, és una tecnologia que Xina exporta a Amèrica del Sud i a Àfrica. I també és precís quan defineix el coronavirus com el virus xinès, perquè això especifica bé el que està passant al món: la incomprensió i lleugeresa amb la qual s'ha tractat la Xina ens ha agafat desprevinguts.
Durant la història de la humanitat hi ha hagut diversos imperis que dominaven altres regions. En la història recent l'imperi britànic es va estendre arran de la revolució industrial el 1750. L'imperi americà engega el 1890 i es reforça a partir del 1945. Doncs bé, l'imperi xinès devia començar el 2000 i actualment el tenim penetrant arreu pel món.
No dic que sigui una conspiració, que hagi estat premeditat, però el resultat és aquest. Si volem salvar la nostra societat d'una pandèmia definitiva i del canvi climàtic, dues cares de la mateixa moneda, cal analitzar i respondre a l'expansió xinesa. Si no ho veiem així, la setmana vinent els tindrem aquí proposant ajuda material i mèdica (indústria que es van quedar en exclusiva al món), alhora que proposaran comprar deute públic de l'estat espanyol i italià.
El coronavirus és un autèntic cavall de Troia en el camí expansionista de Xina.
