06 de abril de 2020
06.04.2020
Diari de Girona
OPINIÓ

El covid-19 , una oportunitat?

06.04.2020 | 06:00
El covid-19 , una oportunitat?

Vagi per endavant. Crec que la gestió de la pandèmia pel coronavirus s'ha dut molt malament tant des del punt de vista sanitari com econòmic. Començant per les autoritats europees, que han deixat que sanitàriament això hagi estat un campi qui pugui fins al punt que el ministre Illa ha hagut de declarar que «el mercat està del tot desordenat i hi ha competència en les compres» (s'entén, competència deslleial de material sanitari). La unitat que proclamava Sánchez amb l'apoderament de la situació a quatre ministres retallant drets estatutaris de les comunitats autònomes s'ha demostrat que ni ha existit ni ha servit per a res (ha confós la lleialtat amb la complicitat i el sotmetiment).

Els egoismes han aflorat arreu: Castella i Lleó, el dimarts 24-III, adquirí sis tones de material (entre les quals, 349.220 mascaretes). Les 150.000 que requisà la Guàrdia Civil en una fàbrica de Jaén destinades a la Junta d'Andalusia havien anat a espetegar a Madrid, de manera que la Junta comprà 60.000 tests ràpids de detecció del virus. València noliejà dos avions amb material des de la Xina. Qui no corria volava. Euskadi i Catalunya també compraren material d'aquest... (en podríem dir d'estranquis?). La Unió Europea ha servit d'alguna cosa en aquesta crisi? Sanitàriament, no. Llegeixo que més d'un 30% de la població mundial està confinada. Ni en una ­guerra mundial! Econòmicament, Europa tampoc ha ajudat. Alemanya i altres no han volgut fer anar la màquina de fer moneda per pors inflacionàries i els estats, empobrits com rates, s'han vist obligats a descartar exempcions d'impostos, inclosos els d'IVA, fins i tot als autònoms. Han esborrat el límit de dèficit, això sí (i té nassos que l'única modificació de la Constitució espanyola en 40 anys, feta amb nocturnitat, hagi decaigut sense esborrar-la! Com té nassos que les reunions telemàtiques de les Cortes siguin vàlides, però no ho fossin les del Parlament català, quan hi havia el perill d'elegir president Puigdemont!) Aquí, dels 200.000 M€ promesos per Sánchez, resulta que 83.000 M€ es refiaven de la banca i la majoria eren ad kalendas graecas. Ni renda bàsica ni plans per salvar empreses i llocs de treball. Els diaris oferien llargues cues dels més vulnerables per recollir menjar. (Es podrà continuar defensant la dependència, altrament dita «unionisme», després d'aquesta crisi?)

No és la fi del món, però espero que la pandèmia ens ajudi a posar fi a «aquest» món. Estàvem instal·lats en el vertigen de l'acceleració que no ens deixava temps per pensar el futur. Ara, confinats, tenim l'oportunitat de recuperar la nostra relació amb el temps. Aquesta crisi ha enganxat en un mal moment mig món i, en particular, l'Estat espanyol, que l'ha enganxat en calçotets. Des de la Constitució del 78, a la qual s'aferra avui el PP tot i votar-hi en contra, no tenim resolts ni el conflicte nacional (a sota l'Ebre en diuen «territorial»), ni la qüestió social, ni l'Espanya deshabitada, ni el model productiu i energètic que causa desigualtats galopants. El neoliberalisme havia aconseguit que obeíssim com a propis interessos espuris (el llenguatge de la llibertat, l'agonisme, el desig de millorar, el desenvolupament a qualsevol preu, la motivació personal...), i encara competíssim, cosa que, per a Lévinas, suposa la pitjor de les violències perquè no es veu a simple vista; es viu des de la dolçor més suau.
S'ha escrit que el COVID-19 ha posat en evidència la vulnerabilitat del capitalisme global. Leonard Boff ha escrit que ha arribat el moment de qüestionar els paràmetres del capitalisme: acumulació il·limitada, competència, individualisme, indiferència vers la misèria de milions de persones, reducció sui generis dels Estats (en segons què, però, per exemple, no en armament), exaltació del Greed is good («La cobdícia és bona») de Wall Street. Això, segons ell, té els dies comptats. Però, vers quin paradigma polític ens dirigirem quan tot això hagi passat? El d'un estat amb polítiques generals de salut, atenció, cura dels més necessitats, solidaritat social, corresponsabilitat, sempre atacades per les empreses privades del mercat lliure? Emmanuel Macron sembla que ho tenia clar: «Compatriotes. Ens cal extreure lliçons d'aquest moment i qüestionar el model de desenvolupament que vam elegir fa dècades i que palesa greus falles; cal debatre les debilitats de les nostres democràcies. El que ens ha demostrat aquesta pandèmia és que la salut gratuïta sense condicions d'ingressos, historial personal o professió, i el nostre estat de benestar social, no són costos, ni càrregues, sinó béns preciosos, avantatges indispensables quan el destí truca a la porta. El que palesa aquesta pandèmia és que hi ha bens i serveis que han d'estar fora de les lleis de mercat». (Cordills, si tinguéssim discursos d'aquests a casa nostra!)
Serem capaços de fer un procés de reformes i canvis d'actituds de fons? Construirem una governança global basada en la cooperació o tornarem a les lluites forassenyades de les hegemonies? Veurem concessions dels poderosos per refer la vida col·lectiva, amb nous pactes socials, si convé, o hi haurà els aprofitats de sempre, quan el riu baixa fort, i el retorn a polítiques de recuperació salvatge com després de la crisi del 2008 (que, per cert, els bancs encara no han pagat)?
He llegit que Putin vol destruir Europa aprofitant l'avinentesa del virus i que Trump pot aprofitar-ho com a excusa per ajornar les eleccions nord-americanes. El problema imminent, ara, seria que la por blanquegés l'autoritarisme rampant. Ja l'hem patit aquí, l'autoritarisme, quan es donà poder a quatre ministres per sobreposar-se a les competències autonòmiques, sense gaire protestes (Espanya prefereix subordinar autonomies abans de treballar conjuntament.) Encara hi ha malfiança de l'autonomia catalana, quan avui, d'autònom no ho és ningú, perquè ja gairebé s'ha extingit la sobirania territorial a favor de la submissió digital: ens poden seguir les traces a cada moment i circumstància. Per tant, la Xina no pot marcar el ritme de cap reforçament dels estats amb autoritarismes postdemocràtics, encara que allà s'hagin trobat casos d'hantavirus (malaltia susceptible de ser encomanda entre rates i altres rosegadors i humans). Seria la victòria del neoliberalisme, encara que, de fet, la Xina, amb la derrota del virus i la perspectiva del creixement del PIB aquest mateix any (una mica inferior del que esperaven), hagi aconseguit l'utopia d'aquest neoliberalisme, l'única llibertat del qual és, finalment, consumir. Justament, per això, caldrà estar a l'aguait.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook