06 de abril de 2020
06.04.2020
Diari de Girona

Una església samaritana davant el Covid-19

06.04.2020 | 06:00
Una església samaritana davant el Covid-19

Jesús va tenir una sensibilitat especial per alleujar el dolor dels malats; el trobem molt poques vegades al temple de Jerusalem o a la sinagoga. Jesús no va ser l'home del culte i dels sacrificis, sinó del contacte amb la gent que patia, a la qual mostrava la seva sol·licitud i la seva proximitat. Va passar la seva vida fent el bé, donant la salut als qui l'havien perduda i confortant i consolant tots aquells que, davant la malaltia, es trobaven en una situació vulnerable. Per això l'Església només té sentit si viu atenta als qui pateixen, com ho va fer Jesús. Al llarg de la seva vida, el profeta de Natzaret va acollir cecs, coixos, muts i sords, leprosos i paralítics, que van trobar en ell l'acolliment, la salut i el consol. Per això la tasca dels mossens, com ens ha recordat el bisbe Francesc, de Girona, és tan important en aquests dies dramàtics. Com ens diu en un missatge als diocesans, aquesta pandèmia «ens fa més humils, més solidaris i potser més humans». I és que «un virus ens ha recordat que som limitats, febles i que no som amos de la vida, ni del present ni del futur». El bisbe, com en la paràbola del Bon Samarità, vol una Església servidora, per acollir i consolar les víctimes d'aquesta crisi. Per això demana als mossens que estiguin «al servei dels altres», també en aquests moments dolorosos. I és que l'Església només té sentit si és, com Jesús, una Església samaritana, que amb sol·licitud es fa càrrec dels qui més pateixen. Com ens ha recordat el papa Francesc, l'Església ha de ser sempre «hospital de campanya», perquè la gent que més sofreix pugui trobar en els cristians escalf, consol i esperança.
Una entitat financera té com a lema: «Escoltar, parlar, fer». També l'Església, perquè sigui autènticament l'Església de Jesús, és a dir, una Església samaritana, ha d'escoltar més que parlar, ha d'acollir i acompanyar sense jutjar i ha d'infondre esperança i consol als adolorits. Només així serà una Església creïble, perquè no serà l'Església dels sermons, de les condemnes, de la moral i del Dret Canònic, sinó l'Església de les obres i dels gestos: una Església que dona menjar als qui no tenen pa, que vesteix els despullats, que acull els pobres i els malalts. La missió de l'Església ha de ser la que Jesús li va confiar: «Portar la Bona Nova als desvalguts, curar els cors destrossats» (Is 61:1).
Al llarg de la història l'Església no ha estat sempre fidel a l'Evangeli, sobretot quan s'ha mirat més a ella mateixa que al sofriment del nostre món i quan s'ha aliat amb els poderosos, oblidant els pobres i els explotats. L'Església no pot actuar amb indiferència amb els qui pateixen, com el sacerdot i el levita de la paràbola del Bon Samarità. Per això no pot passar de llarg davant el sofriment dels més desvalguts, sinó que, com demana el bisbe Francesc, ha d'apropar-se als qui sofreixen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook