06 de abril de 2020
06.04.2020
Diari de Girona

La gestió política del covid-19

06.04.2020 | 06:00
La gestió política del covid-19

Després de l'arrancada en pendent vertical i del període de desacceleració, ara esperem que la corba de creixement d'infectats pel COVID-19 s'estanqui (durant 10 o 15 dies segons l'experiència de Xina i Itàlia), i després comenci a baixar. El fre del creixement i la davallada del nombre diari de morts seran el resultat de les mesures que es van començar a prendre a mitjans de març. Aquestes mesures s'haurien pogut adoptar abans si s'hagués fet cas als consells de metges especialistes com el doctor Oriol Mitjà, que a principis de febrer ja proposava la cancel·lació del Mobile Congress de Barcelona, en un moment en que pràcticament tothom la considerava injustificada. Mes endavant, els polítics que van fer cas als científics, com el president Torra, van encertar millor la diagnosi del que calia fer.

En paraules del doctor Oriol Mitjà, hi ha hagut tres errors en la gestió del COVID-19: primer, una incapacitat per fer previsions; segon, un error de comunicació, que ha estat opaca i ha perjudicat els gestors i planificadors sanitaris per poder-se preparar i prendre decisions abans que arribés la crisi i no durant; i tercer, els dubtes a l'hora de prendre decisions crítiques, quan calia ser taxatius i executar els plans sense perdre temps en reunions i dubitacions.

S'ha de fer referència també al greu error governamental de no voler suspendre les manifestacions i concentracions feministes del 8 de març, malgrat que en les dates prèvies el Govern ja havia de tenir prou indicis dels riscos que aquelles suposaven. En aquest cas els governants varen fallar rotundament en l'ordre de prioritats a seguir. Seria d'agrair una mica d'autocrítica dels responsables polítics en aquest punt. Els governs tenen la informació, tenen els mitjans, i tenen el deure de ser previsors, i d'adoptar les mesures necessàries encara que aquestes d'entrada siguin impopulars. Els ciutadans som prou intel·ligents per saber valorar i recompensar els polítics valents que fan el que s'ha de fer al marge de les enquestes i de les ondulacions de l'opinió pública.

El Govern espanyol, que es va atorgar la màxima responsabilitat en la gestió de la crisi, inicialment va dubtar sobre l'ordre de prioritats a seguir. Després va adoptar les mesures extremes que proposaven els metges, i sembla que així s'haurà pogut esmorteir un col·lapse descomunal del sistema sanitari, i evitar moltes més morts. En aquest sentit, l'informe de l'Imperial College de Londres de 30 de març sosté que les mesures de prevenció adoptades a Espanya haurien salvat la vida de 16.000 persones.

Els presidents del Regne Unit i dels EUA van reaccionar pitjor i més tard, fent prevaldre criteris sense base científica o el superior interès de l'economia. La primera resposta del Govern britànic a la pandèmia era que calia deixar que el virus fluís de forma natural i generar immunitat entre la població. Afortunadament, els científics dels seus respectius països els han fet rectificar.

L'impacte econòmic serà més o menys greu en funció de la durada de la frenada. Amb polítiques econòmiques encertades i valentes, i amb un lideratge polític fort, la situació econòmica es podrà revertir. Tot i que hi haurà els que en aquesta bugada hauran perdut uns quants llençols més, el petit comerç, i els que hauran aprofitat la crisi per créixer encarà més ràpidament, el comerç electrònic. A partir d'ara estaria bé que els consumidors ens ho penséssim dues vegades abans de fer una compra electrònica per pura comoditat, i que fóssim conscients que fent això ens estem carregant el teixit econòmic i social i, per tant, la vida dels nostres barris, pobles i ciutats.

En tot cas, crec que el més important és que Occident hagi estat capaç de reaccionar adequadament i no hagi caigut en la temptació d'acceptar el sacrifici d'una generació de gent gran, als qui devem la nostra actual prosperitat, per tal d'evitar la crisi econòmica. Això hagués suposat una catàstrofe sanitària inacceptable per a la nostra civilització, i una derrota moral més greu que la mateixa crisi sanitària i la consegüent crisi econòmica. Europa té prou potencial econòmic i tecnològic per afrontar els reptes que tenim per davant, si la resposta són polítiques que busquin la cohesió social i l'interès dels ciutadans. I si tots estem disposats a sacrificar-nos pel bé comú, com estan fent en aquests dies els professionals de la sanitat, els veritables herois d'aquest drama global.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook