06 de abril de 2020
06.04.2020
Diari de Girona

Què hem d'agrair al coronavirus?

06.04.2020 | 06:00
Què hem d'agrair al coronavirus?

El coronavirus COVID-19 (caldria anomenar-lo SARS-CoV-2) està generant tot tipus de percepcions i reaccions humanitàries, polítiques, econòmiques i científiques. Són lamentables els danys humans, materials i morals que està provocant i provocarà. Però el que avui voldria destacar breument són els beneficis que ja ha aportat i els que possiblement aporti en els propers anys.
Avui sabem que el primer i gran beneficiat ha estat la natura, ja que s'han frenat en sec els viatges, desplaçaments per terra, mar i aire i el consumisme desaforat que ens han portat a un món no sustentable ecològicament parlant. Menys emissions, menys accidents de trànsit i la gran pregunta és si quan tornem a la normalitat sanitària també tornarem al consumisme desaforat.
Un altre fet que constato positivament és que les explicacions fonamentades en el fet que el coronavirus és un càstig diví pels nostres pecats, com es feia abans davant de les epidèmies, fams, o desastres naturals, ja ni es comenten als diaris. També sembla que buscar, trobar i castigar un boc expiatori (pràctica habitual en el passat) ja no es fa o si es fa és subreptíciament. En el pitjor dels casos la febre «conspiranoica» ha adoptat vestidures racistes, geopolítiques, psiquiàtriques o pseudocientífiques que decauen davant dels fets i de la manca d'utilitat per afrontar el problema real sanitari, social i econòmic.
El coronavirus és impersonal i abstracte. No el podem veure ni amb els microscopis òptics (cal microscòpia electrònica per veure'ls) però sí que en patim els efectes. Per tant no podem dirigir-nos-hi, ni interrogar-lo, implorar-li, ni negociar. És un enemic de la nostra humanitat però que alhora es conserva en nosaltres els humans i també en certs mamífers. El COVID-19, com el de la grip o el del refredat, és aleatori i sempre mutant. No han estat creats per l'home ni llur destí depèn en últim terme de la humanitat. Tria les seves víctimes sense cap criteri, muta constantment a l'atzar fins que troba una via d'infecció en animals o humans, per infectar i destruir els sistemes cel·lulars, ja que només d'aquesta manera pot reproduir-se i sobreviure. Les epidèmies i pandèmies són tan antigues com els assentaments humans.
Amb independència del curs que segueixi la pandèmia, podem assenyalar diversos «efectes antropològics» que el virus mateix, o la seva gestió administrativa i mediàtica, ha introduït ja en les nostres vides. Per exemple: i) Ens ha revelat en un instant la nostra vulnerabilitat. ii) Ha posat de manifest la fragilitat de l'economia, damunt la qual hem dipositat el nostre fonament social. iii) Ha esborrat del panorama moltes preocupacions, malgrat que persisteixen com a problema real. Ens hem oblidat de la fam infantil, les guerres existents, els problemes de refugiats i del terrorisme. El coronavirus mostra que sense escoles, hospitals, possibilitats de viatjar i sense governs intel·ligents i forts el món se'ns esvaeix.
Finalment voldria apuntar alguns avantatges i inconvenients geopolítics. La primera obvietat és que ha reduït la producció industrial a la Xina amb la consegüent baixa de les seves exportacions. En conseqüència s'ha frenat el seu creixement socioeconòmic i automàticament i l'economia dels Estats Units es reforça amb la frenada de la Xina. No obstant això, la Xina n'ha sortit beneficiada en la mesura que la contaminació que estava a punt de col·lapsar els grans nuclis productius s'ha reduït. Un altre «benefici» per a la Xina ha estat que les manifestacions multitudinàries de Hong-Kong i les vagues demanant augments salarials s'han acabat. Si aquest fet és una simple coincidència o hi ha relacions de causa-efecte caldrà verificar-ho, però a data d'avui és un fet.
D'altra banda, el món empresarial occidental ha de reconèixer els problemes d'anar a fabricar tan lluny d'Europa o dels Estats Units. Potser els centres productius occidentals ja no traslladaran tan fàcilment a la Xina o altres llocs les seves produccions i les manufactures tornaran almenys en part als centres occidentals. També cal reconèixer que la Xina (amb la seva disciplina i perseverança) està controlant el coronavirus i en fer-ho reafirma el seu prestigi internacional com a societat avançada i eficient. A més ha mostrat una solidaritat exemplar: va informar des de bon principi la comunitat internacional, ha enviat metges experts, medicines i material sanitari al nord d'Itàlia i altres llocs. Precisament la comunitat xinesa a Catalunya i Espanya ha donat mostres de solidaritat exemplars en dirigir-se a hospitals per donar milers de mascaretes.
 El coronavirus ens mostra que el sistema sanitari públic és fonamental, com ho són les polítiques intel·ligents a l'hora de donar resposta a necessitats immediates i urgents. Si el COVID-19 s'erradica o controla majoritàriament (esperem que així sigui), la Seguretat Social Pública sortirà una vegada més enfortida i prestigiada, potser fins i tot als Estats Units. Ens mostrarà que sense escoles, sense hospitals, sense cossos policials, sense possibilitats de viatjar, el món se'ns esvaeix. Ens fa valorar les llibertats i benestar social que hem aconseguit en les últimes dècades, més enllà que les considerem encara insuficients.
Pacients hospitalaris ens diuen que el que està passant els fa adonar-se del que és veritablement important per a ells, per a cada un dins de la seva particularitat, però que ho tenien oblidat. Estem descobrint o desvetllant nous afectes entre les persones que deixen de banda diferències socials i polítiques. La humanitat està a punt de viure serioses adversitats i això podria o bé dividir-nos a causa de la por o bé unir-nos entorn d'un propòsit comú i la solidaritat. Dependrà només de nosaltres. Haurem d'agrair alguna cosa al COVID-19?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook