L'avanç de la pandèmia de coronavirus a tot el món ha portat les autoritats a prendre decisions que afecten drets i llibertats bàsiques: dret de reunió, llibertat de moviments, propietat... La situació d'emergència és excepcional, però qualsevol mesura hauria d'intentar lesionar el mínim possible l'exercici de drets fonamentals. Fa uns dies, en aquesta mateixa columna, comentava que l'app de la Generalitat que recopilava informació personal per fer un seguiment de l'evolució de la pandèmia del coronavirus em semblava una gran idea. Ja no n'estic tan segur.

En un esforç per establir estratègies i protocols de salut pública eficaços per reduir la propagació del COVID-19, i aprofitant que la majoria de la població té un mòbil a la butxaca, arreu del món s'han posat en marxa projectes basats en la recollida massiva de dades.

Qualsevol tipus de programa de vigilància impulsat per les autoritats parteix d'idees ben intencionades, però també planteja preguntes, que no sempre tenen una resposta nítida i contundent: com s'utilitzen les nostres dades sensibles? Qui hi té accés? Com de vulnerables són les nostres dades a filtracions? Com podrien ser explotades per empreses privades en el futur?