El mes d'abril ha començat amb les noves mesures urgents complementàries aprovades pel Reial Decret-Llei 11/2020, de 31 de març, que han vingut a completar les ja acordades pel Reial Decret-Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l'impacte econòmic i social del COVID-19. Part de les mesures aprovades fan referència als contractes de lloguer, els grans oblidats de l'anterior Reial Decret-Llei. A grans trets, ja que tots hem sentit aquestes mesures, tenim la suspensió dels procediments de desnonament i els llançaments per famílies i col·lectius vulnerables per un període màxim de sis mesos, perquè els serveis socials puguin adoptar les mesures competents que siguin oportunes; la pròrroga extraordinària del contracte per un període màxim de sis mesos també; i una moratòria en el deute arrendatari que varia en funció de si l'arrendador és un gran tenidor (més de deu immobles urbans) o no.

Important a tenir en compte: les mesures s'apliquen només a arrendaments d'habitatge habitual i arrendataris persones físiques, almenys així es desprèn. Queden fora d'aquest àmbit els arrendaments de local de negoci o de nau industrial, els arrendaments de garatge i trasters, els arrendaments amb una superfície construïda de més de 1.500 m2, els arrendaments de temporada, els arrendaments on l'arrendatari sigui una persona jurídica, i els arrendaments rústics, que no surten contemplats en aquest nou Reial Decret-Llei.

Com podem veure, no s'ha previst cap mesura pels contractes d'arrendament de locals comercials o naus industrials que han hagut de tancar o suspendre la seva activitat per raó del COVID-19, que de moment estan condemnats a entendre's amb els propietaris per regularitzar els contractes mentre duri aquesta situació extraordinària temporal o, en el seu defecte, hauran d'anar a buscar aquesta regularització als òrgans judicials mitjançant l'aplicació de la doctrina jurisprudencial de la rebus sic standibus.

Una advertència a les persones físiques que es beneficiïn de la moratòria aprovada pel Govern o dels ajuts públics per habitatge habitual per raó de la seva situació de vulnerabilitat econòmica a causa del COVID-19: el Govern podrà revisar a posteriori si realment compleixen els requisits legals per obtenir aquests ajuts, i, en cas que no els compleixin, seran responsables dels danys i perjudicis que hagin pogut provocat, així com de les despeses generades, això sens perjudici de les responsabilitats d'altre ordre en les que hagin pogut incórrer. El Reial Decret-Llei no especifica aquest ordre, però sembla clar que es referiria a l'ordre jurisdiccional penal, ja que si hi ha hagut engany, els fets podrien ser constitutius de delictes d'estafa, falsedat o d'obtenció il·legal de subvencions o ajuts públics. Poca broma, doncs.

Ara bé. Les noves mesures sí s'han encarregat aquest cop de dos contractes que fins ara no havien contemplat de manera específica: els contractes de crèdit sense garantia hipotecària, i els contractes signats per consumidors i usuaris. Quant als primers, les mesures afecten persones físiques en situació de vulnerabilitat econòmica que hagin signat contractes de préstec o crèdit sense garantia hipotecària (per exemple, préstecs personals), i també els seus fiadors o avaladors. En relació amb aquests últims, i això és important, encara que haguessin fiançat o avalat de manera solidària i amb renúncia als beneficis d'excussió, podran exigir del creditor que esgoti primer el patrimoni del deutor principal abans de dirigir-se contra ells.

La mesura consisteix bàsicament en la petició que poden fer suspensió de la obligació de fer front al crèdit mentre duri l'estat d'alarma i un mes més des que aquest acabi. La suspensió tindrà una duració de tres mesos, ampliables per acord del Consell de Ministres, i durant aquest període no es meritaran interessos.

I quant als segons, i ja acabem, si com a conseqüència de les mesures adoptades durant la vigència de l'estat d'alarma, els contractes signats pels consumidors i usuaris, ja siguin de compravenda de béns o de prestació de serveis, inclosos els de tracte successiu, esdevinguessin d'impossible compliment, aquests tindran dret a resoldre el contracte durant un període de 14 dies. Aquí el legislador no ha estat gaire afortunat en la seva redacció, fruit segurament de les presses i les pressions del moment, però veurem com aquesta norma portarà cua, ja que la casuística que pot contemplar és molt àmplia, ja que la resolució del contracte ho serà sempre en defecte d'acord. Això sí, en el cas dels contractes de tracte successiu (gimnàs, idiomes...), mentre duri l'estat d'alarma i no es puguin prestar els serveis amb normalitat, l'empresa prestadora dels mateixos no podrà presentar a cobrament noves mensualitats, ni podrà resoldre el contracte (a excepció lògicament d'acord entre les parts).