En un obrir i tancar d'ulls el coronavirus ens ha sumit en un cataclisme. Malgrat el degoteig constant de notícies inquietants de la crisi sanitària a la província xinesa de Wuhan des deL novembre passat, les autoritats de molts països van menystenir l'amenaça i, un cop materialitzada, estaven poc i mal preparades per fer-hi front. Si el virus ens ha posat en escac, no és només pels seus mèrits intrínsecs, sinó també, i principalment, perquè el patogen ha enxampat els poders públics, com se sol dir col·loquialment, amb els pixats al ventre. De poc han servit les lliçons de l'Ebola (el primer brot del qual data dels anys 1970), o la més recent del SARS (2003). De tot plegat se'n deriven nombroses conseqüències, també de caràcter legal. En efecte, després d'aquesta vindrà possiblement una altra febre, com és la causada per l'onada de litigis per exigir responsabilitats o tractar-ne altres efectes jurídics: acomiadaments, lloguers, fallides, divorcis, herències, etc. Molts dels graduats a la Facultat de Dret de la UdG acabaran, segurament, actuant en judicis relacionats amb el COVID-19.

D'entrada, caldria preguntar-se quina mena de mesures de seguretat alimentària existien en el país bressol de la pandèmia. Malgrat disposar de normativa, fruit dels escàndols del passat (els sona la llet amb melamina?), la Xina pateix un problema endèmic de manca d'eficàcia del Dret, al qual la primacia del Partit Comunista sobre la judicatura no contribueix gaire. També sembla pertinent interrogar la gran fàbrica mundial sobre la priorització que va fer de la protecció de la seva marca nacional en lloc de la tutela de la salut pública (no només la dels xinesos). Que se silenciessin els advertiments del metge Li Wenliang, que acabà morint pel brot, passarà a la història com un dels fets més culpables d'aquella dictadura. La resta de països farien bé de prendre'n nota i posar les dades del Govern xinès en quarantena. Justament per això calia preparar-se per a la catàstrofe que està essent, en lloc de minimitzar el problema. És cert que a pilota passada tothom és un setciències. A la Il·líada, Menelau adverteix que fins i tot un boig pot ser savi després del fet. Però la societat de governs irresponsables no és pas unipersonal, i malauradament plou sobre mullat.

En fi, és lamentable el comentari, desafortunat i xenòfob, de Javier Ortega Smith (Vox), qui, potser enfebrat pel virus, presumia d'entrenar els seus «anticossos espanyols» contra el «maleït virus xinès». Té raó l'Ambaixada de la Xina quan recorda que la llibertat d'expressió «té límits». En efecte, el discurs racista no és admissible. Però és paradoxal que sigui el país que ha originat aquesta crisi qui ens hagi de donar lliçons sobre drets fonamentals. Convé no perdre de vista que a la Xina la protecció d'aquella llibertat, malgrat estar formalment reconeguda en la Constitució (art. 35), deixa encara molt per desitjar. I, si no, que li ho preguntin al dissortat Li Wenliang.