La brutal crisi sanitària com a conseqüència del covid-19 ha vingut a demostrar la fragilitat del món. En temps de globalització l'impacte de la pandèmia ha arrasat tota la línia de supervivència econòmica i ja no diguem la sanitària. Des de l'estadi més local -la botiga de la cantonada- fins al grup empresarial més potent. Ha servit per demostrar que vivíem tots plegats dins d'una gran bombolla i que tot penjava d'un fil. A Espanya amb només dues setmanes de confinament s'han destruït fins a 1,4 milions de llocs de treball. A Girona són 15. 350. El sistema era fràgil i vivíem en un món absolutament artificial. Res era veritat. No hi hagut empresa ni negoci que hagi suportat només una setmana d'aturada. Fins ara tots trèiem pit i de cop hem rebut una plantufada a la cara que ens ha deixat estabornits. A tots. Fins i tot aquells que asseguraven que els seus països estaven lliures del virus. Ara, el més difícil i complicat de tot no serà la recuperació econòmica. Tots sabem que tard o d'hora arribarà tot i que els humans som tan limitats i curts de mires que aviat tornarem a caure en els mateixos errors que ens han portat a la situació actual. El més complicat serà recuperar la confiança entre les persones i en un sistema econòmic i sanitari que potser, en un futur, un simple costipat també el farà caure.
