Quan utilitzem aquesta expressió, volem indicar que és de poca qualitat, no gaire important o de poca vàlua. Quelcom o algun que també podria ser de nyigui-nyogui o de fireta. Fals com un duro sevillà. En aquest cas, l'aplico a tres dels que foren condemnats en ferm per sedició, malversació de cabdals públics i desobediència en el cas «del procés». En concret, als convictes Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Sànchez, els herois del 47,8% dels electors catalans.

Al començament de l'arribada de la pandèmia COVID-19, la conselleria de Justícia, en mans d'ERC, va preparar la manera en què els perversament anomenats «presos polítics» passessin el tràngol de la pandèmia a casa seva i no pas a la presó com fan els milers de condemnats que en centres penitenciaris es troben. Potser el més rellevant sigui l' Urdangarin, a qui li han suspès els caps de setmana en llibertat. Com sigui que el Govern català és «Can Xivarri», en Junqueras, en Romeva i posteriorment en Sánchez varen sol·licitar confinar-se a les seves llars. Foren els únics; la resta de condemnats a l'ombra, com en dèiem abans, no demanaren res. Ni aixecaren la veu ni aixecaren el dit. Sabien prou bé que sortir de la presó per fer el confinament a casa era/seria un tracte de favor. Així ho confirmà el gabinet de premsa del Tribunal Suprem, que no pas la Sala Segona, quan tingué coneixement del que es cuinava. No va fer altra cosa que recordar la vigència de l'article 404 del Codi Penal, relatiu al delicte de prevaricació comès per funcionaris públics.

Institucions Penitenciàries en tingué prou, frenà i s'enretirà de la revetlla. Això no obstant, el lesionat Torra envià cartes urbi et orbi queixant-se pel comportament d'aquest Tribunal (?); en Ribó, llepaculs oficial del Govern, alçà la veu a favor de l'enclaustrament domicilià i en contra del Suprem en comptes de portar a Fiscalia els centenars de morts produïdes en geriàtrics catalans, i en Junqueras, dolgut en el seu orgull i el més poruc del tres herois de pacotilla -sembla-, posà querella criminal contra els integrants de la Sala que el va jutjar i condemnar per un presumpte delicte de prevaricació. Quanta ignorància superba en ell i en els seus seguidors.

Mentrestant, els anomenats «presos comuns» de les penitenciaries catalanes donaven una lliçó magistral de solidaritat amb el proïsme: cartes, cançons i dibuixos de suport pels sanitaris que es troben a primera línia del foc enemic i, endemés, fabricaven 32.000 uniformes destinats als professionals del sistema sanitari públic de Catalunya. Tot, voluntàriament; res, forçat. Pur sentit humanitari. Aleshores, en Junqueras, en Romeva i en Sànchez de quin compte d'herois, naturalment infantil, ens han sortit?