Alguna cosa bona (?) deurà quedar del cataclisme planetari provocat per un virus que duu «corona» de prefix, que mata a tort i a dret, s'acarnissa amb la gent gran, ens confina a tots i ens arruïna gairebé a tots. Ens quedarà, per exemple, la música (i la lletra) de Radiohead, grup britànic que pren nom d'una cançó dels Talking Heads de David Byrne -els de Psycho Killer, «ha-ha-ha-ha»- i que, ahir, oferia un concert online a qui el volgués escoltar, enregistrat a Dublín l'octubre del 2000, quan Thom Yorke i companyia encara entraven en la categoria de «joves» -ara ja són més aviat població de risc, que els anys no perdonen.

El 2000, quan s'havia de col·lapsar el món per Cap d'Any però que al final no va passar absolutament res, Ok Computer, l'àlbum que els va propulsar al firmament de la música alternativa contemporània, ja existia. I el 1992, l'any olímpic per als que ja tenim una edat, l'emergència de Pablo Honey va posar la primera pedra de la discografia (oficial) de Radiohead. En forma part la cançó Anyone can play guitar ( «Qualsevol pot tocar la guitarra», una mentida com una casa de pagès) que, ara que estan de moda les premonicions, ha pogut acabar essent-ho, ja que diu: «Destí, destí, protegeix-me del món / destí, agafa'm la mà i protegeix-me del món (...)/ I si el món gira, i si Londres es crema / estaré dret a la platja amb la meva guitarra».

Jutgin vostès si la lletra és prou actual... o no; en qualsevol cas, Londres -com Madrid, Barcelona, Nova York i París- també es crema i, com que tenen temps tancats al refugi familiar -si no són metges, ni infermeres, ni caixers de supermercat, etcètera-, facin una visita al YouTube i escoltin-mirin algun dels concerts que Yorke i amics penjaran al canal de la banda.

És probable que en el concert de Dublín del 2000 que vam seguir, ahir, unes hores després d'escriure aquestes ratlles, Radiohead interpretés Anyone can play guitar. Vam sortir de dubtes a partir de la mitjanit, quan va començar l'espectacle. N'hi haurà més, avisa Radiohead: una bona manera d'ofegar l'ànsia de saber si a l'estiu hi haurà festivals o no i de pensar que a la música en directe li queda confinament per estona. Malgrat tot, però, calma: Yorke, fins que les cames li aguantin, sempre serà allà «dret, a la platja», amb la seva guitarra, protegit del món.