12 de abril de 2020
12.04.2020
Diari de Girona

Els animals salvatges que es mengen a la xina i el covid-19

12.04.2020 | 06:00
Els animals salvatges que es mengen a la xina i el covid-19

S'ha especulat sobre la possibilitat que la transmissió del coronavirus s'hagi degut als particulars costums gastronòmics dels xinesos, en relació, sobretot, amb el consum de certs animals salvatges, com ara el ratpenat o el pangolí. Un costum tan arrelat que ni les autoritats dictatorials comunistes no poden evitar. Ni tan sols han aconseguit tancar –com m'informa una amiga xinesa– els mercats on aquests animals –caçats o de cria– encara estan a la venda. Un costum corroborat per una dita xinesa –que en principi crec positiva– que diu: «Tot el que té quatres potes es pot menjar, llevat de les taules; tot el que va per l'aigua és comestible, exceptuant els vaixells; tot el que vola es pot endrapar, llevat dels avions: i tot el que té dues potes també ens ho podem cruspir, però no els éssers humans». Aquesta dita també me l'ha corroborat un amic vietnamita. Els valencians i catalans som més modestos, i ens limitem a dir «pardal que vola, a la cassola» (en alguns parlars pardal és sinònim d'ocell en general).
L'any 1992, coincidint al Premi Internacional al Millor llibre de cuina sobre el peix que em va atorgar el Gourmand World Awards Cooking Books (Premis Internacionals dels llibres de cuina) que aquell any es va atorgar a Pequín (pel meu llibre La cuina del peix; abans m'havia estat donat a París, Peirigús/Périgueux, etc., ja que cada any canvia la localització). Però aquest any va ser molt especial per a la gastrografia, ja que la Xina va organitzar l'exposició de llibres de cuina més gran que mai s'havia muntat, a Pequín, la capital, i a Xangai. El català va ser present en aquesta exposició mercès al meu modest llibre. En ocasió d'aquest esdeveniment vaig poder escruixir-me davant l'oferta culinària xinesa en relació amb els animals salvatges. Als mercats i botigues i als restaurants –alguns especialitzats en el tema– s'oferien tota mena d'animals dels quals no n'hagués menjat ni un. Els animals ja estaven cuinats –a la brasa, fregits guisats, en sopa...–: sang de serp sense ­coure, serps, escorpins, tota mena d'insectes i d'orugues, ratpenats, gossos, civetes, rates, eriçons, simis i fins i tot fetus de certs animals. A part d'ingredients estranys a la nostra cultura com aletes de tauró o «nius d'oreneta» (saliva gelatinosa segregada per les salanganes), que els xinesos consideren amb valors afrodisíacs.
Tot això són usos tradicionals tant en la cuina com en la medicina tradicional. L'ús d'insectes com a menjar, per exemple, té una llarga història a la Xina, on s'han consumit durant més de dos mil anys. Actualment, es documenten 324 espècies d'insectes d'11 ordres comestibles o associades a l'entomofàgia a la Xina, que inclouen les espècies comestibles comunes, algunes espècies menys consumides i alguns insectes medicinals. No obstant això, només es consumeixen regularment aproximadament entre 10 i 20 tipus d'insectes. Els valors nutritius per a 174 espècies estan disponibles a la Xina. S'hi ha registrat incidència de reaccions al·lèrgiques després de consumir crisàlides de cuc de seda, grills i altres espècies, però el seu consum continua.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook