12 de abril de 2020
12.04.2020
Diari de Girona

Les antigues processons de setmana santa

12.04.2020 | 06:00
Les antigues processons de setmana santa

Fins l'any 1931 se celebraven dues processons de Setmana Santa. La de la nit del Dijous que organitzava la Confraria de la Puríssima Sang i que sortia de l'església del Carme. Temple en el qual l'esmentada confrari tenia la seva pròpia capella. Capella que va ser construïda abans de la construcció del temple, al qual després quedà integrada. Es portaven els misteris, de cadascun dels quals tenia cura un dels diversos gremis de la ciutat. Aquesta era la més antiga de les processons, com també la confraria de la Puríssima Sang era la més antiga de les confraries penitencials. Tenia la seva capella en el temple del convent de Carmelites calçats, quan encara estava ubicat en els inicis de l'actual carrer del Carme. I des d'allí sortia la processó en els primers anys.
El Divendres sortia la processó del temple de Sant Feliu, discutint si l'organitzava la Confraria de la Passió i Mort o la parròquia. Però la realitat era que hi participava la Confraria portant el seu Sant Crist.
Tant la processó del Dijous com la del Divendres eren precedides pel maniple de Manaies, format per les mateixes persones, però amb distinta vestimenta. Capa vermella un dia, blava l'altre dia.
En fundar-se la Congregació dels Dolors, s'integrà en la processó del Divendres, portant la imatge de la Verge Dolorosa.
Les confraries procuraven que les respectives processons mantinguessin l'ordre i la seriositat que correspon. Però el fet que els assistents a la processó anessin amb la cara tapada propiciava que s'hi interferissin alguns que no observaven el degut comportament. Com també algun dels Manaies havia tingut una actuació poc adequada. De tal manera que, a mitjan segle dinou, el bisbe prohibí que els Manaies participessin en les processons. Però els directius de les confraries digueren que si no hi havia Manaies no hi hauria processó. Finalment el prelat acceptà la presència dels Manaies, amb la condició que es garantís el seu bon comportament.
L'any 1939, les confraries volgueren recuperar les processons, però el bisbe Cartanyà considerava que el Dijous Sant havia d'estar dedicat a l'Eucaristia i no hi era adient la celebració de la processó penitencial. Se celebraria la del Divendres, però l'organitzaria el Capítol. Sortiria de la Catedral. Per primera vegada hi assistiria el bisbe acompanyat dels capitulars. I la seriositat i el respecte quedarien garantits.
A partir dels anys quaranta del segle vint s'anaren fundant noves confraries, i algunes volgueren tenir la seva processó, que no seria estrictament una processó, sinó el trasllat del seu misteri des del local on s'havia guardat durant l'any fins al temple on quedaria exposat fins al dia de la processó. Aquests trasllats processionals els practicaren la Confraria del Silenci, el Dimarts de la setmana Sant. I la Confraria de Jesús Crucificat el dimecres.
Uns anys més tard, el Diumenge de Rams se celebrà la benedicció de les palmes a les escalinates de Sant Domènec. La comitiva sortia de la Catedral i hi participava la Confraria de Jesús i els nens, portant el seu misteri. Uns anys més endavant la benedicció se celebrà al passeig Arqueològic, ja sense el misteri. I la processó tornava a la Catedral pujant per l'escalinata d'accés a la porta principal de la seu.
La tarda del Divendres Sant sortia de la capella de l'hospital de Santa Caterina una processó per practicar el Via Crucis. La devota comitiva recorria alguns carrers del barri del Mercadal.
Durant uns anys, acabada la processó de la nit del Divendres, el misteri de la Verge Dolorosa, en lloc de retornar al seu temple, quedava exposada en el temple de Sant Lluc, on durant tot el dissabte era venerada pels molts dels seus devots. A darrera hora de la tarda del dissabte era portada en processó fins a l'església dels Dolors amb tota solemnitat.
L'any 1956, la tarda i nit del Divendres Sant va ploure insistentment de tal manera que s'hagué de suspendre la processó. Aquell any, la Junta de Confraries havia nomenat Hermano Mayor el ministre d'Educació, Joaquín Ruiz Giménez. Poc abans de la Setmana Santa hi hagué canvis en el Govern i el senyor Ruiz Giménez deixà de ser ministre. La Junta de Confraries el mantingué com a Hermano Mayor, però no pogué ocupar el seu lloc d'honor en la processó a causa de la pluja. Per solucionar la situació es donà més solemnitat a la processó del captard del Dissabte, amb la imatge de la Verge dels Dolors. I a més dels congregants dels Dolors hi assistiren representacions de totes les confraries, els Manaies i autoritats civils.
Relacionat amb la Setmana Santa i com a preparació de la mateixa, podríem recordar el solemne Via Crucis que se celebrava la tarda del Diumenge de Passió.
Antigament aquesta processó penitencial sortia de l'església de Sant Pere de Galligants, recorria aquella zona del Barri Vell i retornava al mateix temple. L'any 1939 aquella pràctica es va recuperar, però donant-li més relleu i més participació. En aquells primers anys de postguerra es mostrava un afany de recuperar no només el que havia estat proscrit en aquells darrers temps, sinó també algunes celebracions que havien anat perdent relleu a causa del pas del temps i dels canvis socials. Aquell any 1939 i fins als anys seixanta, la processó sortia de la capella de l'hospital de Santa Caterina. Des de la plaça de l'Hospital es dirigia a la del Marquès de Camps, i seguia pel carrer Nou, Rambla, Ballesteries i per la pujada de Sant Feliu es dirigia a la plaça de la Catedral, on se celebrava la cerimònia final. Presidia el bisbe, amb el Capítol de la seu i una gran participació de dones i homes, i molts joves i nenes dels col·legis religiosos. I les autoritats civils i militars. Mentre durava la celebració, els espectacles restaven tancats. Quan la processó passava per l'Argenteria era contemplada per una gentada que omplia l'accés al pont de Sant Agustí, mentre esperaven que s'obrissin els cinemes que hi havia en aquella plaça.
Passada la Pasqua i la seva vuitada, es practicava processionalment el Combregar General dels malalts. El dilluns el de la parròquia de la Catedral, el dimarts el de Sant Feliu i el dimecres el del Mercadal. Les tres processons sortien a les set del matí, acompanyant el Santíssim sota tàlem, i recorrien els carrers on residien malalts que haguessin demanat complir el precepte pasqual. Hi assistien molts homes i els delegats de les primeres autoritats, ja que per als titulars l'hora era massa matinera. Una formació militar, amb banda de música, tancava la comitiva. Comitiva que es detenia en els llocs previstos a fi que els sacerdots que portaven el Santíssim pugessin a les cases dels malalts. Cada vegada les tropes rendien honors i la banda interpretava l'Himne Nacional.
L'any 1931, el dimarts de la setmana següent a la vuitada de Pasqua, era el 14 d'abril, dia de la proclamació de la República. L'endemà se celebrà amb tota normalitat la processó del Combregar General del Mercadal. La darrera amb honors militars, fins la de l'any 1939.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook