Cartes

Màrius Viella La Bisbal d'Empordà

Segons s'ha sentit, s'ha llegit s'ha xiuxiuejat, la Xina a part d'haver provocat la proliferació del coronavirus, també fou en el seu moment, que també és aquest, el botxí de la indústria tèxtil a casa nostra, que entre els industrials que varen haver de claudicar hi havia Puigneró, amb més de dos mil treballadors. Ara aquest nostre país, que fa anys que camina com els crancs, hem demanat ajuda al nostre botxí, perquè no tenim ningú que estigui preparat per confeccionar «tapaboques» i equipaments sanitaris, per fer front a la pandèmia que el gran gegant xinès ha creat.

És preocupant que un govern que s'autoanomena progressista no aprofiti la potència industrial que està arraconada arreu, especialment a Catalunya, per posar en solfa la via de les mascaretes, i altres elements sanitaris, quan Catalunya havia estat un referent industrial, en el sector tèxtil en particular; es varen destruir empreses, però em costa d'entendre que també es destruïssin els homes i les màquines, que confio que algun i alguna en deu haver quedat en espera que la nostàlgia els faci funcionar, però en aquest cas seria el coronavirus.

Per combatre el creixement de la pandèmia, és de sentit comú, que s'han de reduir els contactes personals, però no es pot reduir l'activitat social i industrial, que ha d'alimentar i atendre la societat, contagiada o no, i els serveis que depenen de sanitat, que no poden fer cama de fusta i han de tenir tot l'imprescindible perquè la pandèmia no els passi per sobre.

A mi no em lliga que el monumental problema pandèmic s'iniciés a la Xina i que sigui la Xina qui més ha reduït els efectes pandèmics, i que tingui reserves sanitàries com poden ser les mascaretes per subministrar a altres països com Espanya, i d'altres. Això em fa pensar en la producció d'armament i munició bèl·lica, que no es produeix per guardar, sinó per fer-la servir. Si no hi ha clients, s'ha de fabricar, però la munició s'ha de consumir, i és per aquesta raó que jo crec que les guerres sempre estan al servei d'algú, igual com pot haver succeït amb el coronavirus, que no sabrem la veritat fins que no quedi ningú a qui poder exigir responsabilitats, i que de ben segur resulta ser més econòmic que el material bèl·lic i més efectiu a l'hora de respectar les edats de les persones que sobren en aquest món, perquè són una càrrega per als governs d'arreu quan tenen més de setanta-cinc anys.

Visca el Marroc

enric carcereny beltran LLORET DE MAR

El Marroc deixa en llibertat els presos presumptament culpables, pel perill del coronavirus...

Espanya, pel mateix motiu, i no ho fa amb els polítics presos innocents... és una maniobra maquiavèlica, fàcil d'endevinar...

Espanya va quedar retratada quan va denegar el confinament domiciliari als presos polítics i, de retruc, a molts altres que, com a dany col·lateral, també tenien vigent l'aplicació de l'article 100.2 del règim penitenciari.

Fins i tot el TS va amenaçar els funcionaris en confiscar-los un possible delicte de prevaricació si els deixava sortir, com si es tractés d'una dictadura.

Ara, el veí del sud d'Espanya els ha deixat en evidència. El rei Mohammed VI ha concedit aquest diumenge la gràcia reial a 5.654 presos com a mesura preventiva per evitar l'expansió del nou coronavirus. La gràcia reial s'atorgarà de forma progressiva i els presos s'hauran de sotmetre a «proves mèdiques» i a una quarantena domiciliària, segons ha informat el Ministeri de Justícia del país àrab.

Des de la finestra...

Marga Vila banyoles

Ja farà més o menys un mes que estem confinats. Cada dia miro una estona per la finestra i faig la meva pròpia anàlisi. Les dues primeres setmanes de confinament no vaig veure gaire diferència respecte a les anteriors, molta circulació i gent pel carrer. Va haver-hi un gran augment de casos de COVID-19. Des de la meva finestra vaig notar un canvi a partir del dia 30 i 31 de març. Ningú enlloc o pràcticament ningú. Continua havent-hi molts contagis però amb certa estabilització. Els dies 6, 7 i 8 d'abril torno a veure més circulació i més persones al carrer. Els mitjans de comunicació també informen que es comencen a veure finestres obertes a segones residències d'arreu. Em preocupa que les declaracions, totalment errònies des del meu punt de vista, que han fet des del Govern d'Espanya sobre la possibilitat de relaxar el confinament hagin fet creure a la població que tot s'està arreglant i que molta ciutadania irresponsable decideixi pel seu compte allò que no li toca decidir en aquestes circumstàncies tan excepcionals. No ens podem relaxar i ara menys que mai, si no, tota la feina i sacrificis que està fent el personal sanitari serà en va. No ens podem permetre nous rebrots causats per la inconsciència i el poc seny. Tothom té ganes de mirar per la finestra i veure com la vida torna al carrer però, perquè això passi, ens hem de quedar a casa unes quantes setmanes més. Aprofito per donar les gràcies, de nou, a tot el personal sanitari. Sort en tenim!