Vivim temps convulsos carregats d'incerteses, ho sabem bé tots plegats. Els efectes d'aquesta pandèmia global generada per la COVID-19 han arribat a tot el planeta i influeixen de ple en tots els aspectes de la nostra vida quotidiana. Res és com era i tot fa pensar que, d'ara endavant, canviaran moltes coses en tots els àmbits, que, de moment, encara desconeixem com afectaran les nostres vides. És evident que el sistema sanitari i d'atenció social, el més important en aquest moment, ha demostrat les seves febleses derivades de decisions i planificacions que avui veiem com a equivocades. Les famoses retallades de temps passats han evidenciat que no sempre les inversions pressupostàries possibles van ser prou ben prioritzades pels governs de torn. Superada la crisi de 2008, es van oblidar de recuperar progressivament el que s'havia retallat aleshores, sobretot a Catalunya, la comunitat que va patir la tisorada més gran en les partides destinades a sanitat i serveis socials.

També és cert que la situació actual de pandèmia d'abast mundial es pot tornar a repetir seguint els mateixos paràmetres amb l'arribada de qualsevol altre virus letal. En aquest sentit, cal demanar el replantejament dels organismes internacionals que han de vetllar per la seguretat de la humanitat en els cinc continents.

Tanmateix, la preocupació pels efectes econòmics de tot plegat ha donat pas a una realitat tangible com és la crítica situació en la qual han entrat moltes empreses i autònoms de tots els àmbits. Som en una cruïlla de camins que no ens permet veure l'horitzó més enllà d'algunes setmanes. Ens agradaria bé prou creure que abans de l'estiu la situació estarà continguda i en fase de resolució, però en territoris com el nostre, on el sector dels serveis aguanta la major part de la productivitat econòmica, la realitat més crua s'imposa. I espanta pensar en les seves conseqüències.

Amb el coronavirus aprendrem moltes coses, entre elles que el vell costum de l'estalvi econòmic que tant potenciaven els nostres avis, seria avui una taula de salvació a la qual no tothom té accés, en part per la febre consumista en la qual hem caigut i que ens impedeix gaudir de recursos propis, en part perquè ni la fiscalitat ni el món bancari són el que eren. Hi ha molts plats trencats i en tenim ben pocs de recanvi. Toca repensar el món, la manera que tenim de viure i, sobretot, la governança que ens cal.