A aquestes altures ja sabem que hem fet coses malament, com les manifestacions massives del 8 de març i els partits de futbol, la no anticipació en la compra de material de protecció i de detecció i la mala protecció de les residències de gent gran, els més vulnerables de la crisi. A aquesta autocrítica hi hem d'afegir una estratègia de comunicació dolenta, que ha recaigut en els estaments policials i l'exèrcit, amb missatges orientats a combatre en una guerra mentre s'infravaloraven els aspectes científics, econòmics i tecnològics.

La centralització de l'equip gestor no ha estat una bona idea perquè els ministeris no disposaven del personal suficient després d'haver descentralitzat les competències de sanitat a les comunitats autònomes. Així s'han fet compres amb retard i amb errors que encara patim.

Ara ens dirigim a sortir de l'aturada massiva i hauríem d'aprendre de totes aquestes equivocacions. Sabem que la recuperació serà llarga. Si hem tardat un mes a caure econòmicament fins on som ara, la recuperació segurament s'allargarà fins a final d'any. No serà en forma de V, que portaria a la recuperació total durant el mes de maig, sinó que serà progressiva fins a finals d'any i sense arribar al nivell anterior de la crisi. Algú ha suggerit que tindrà forma d'arrel quadrada. Amb aquesta figura el que caldria fer és un retorn escalonat a l'activitat normal que no suposi anar enrere en tot el que s'ha guanyat en el control de la pandèmia. No totes les empreses tindran feina el primer dia: unes no tindran comandes i altres no tindran material. Per tant, el retorn a l'activitat podria ser progressiu, de forma que la primera setmana algunes empreses treballin dos dies, la segona setmana tres dies... i la quarta cinc dies. Si a més coordinem els dies a la setmana evitant que totes treballin els mateixos dies, hauríem disminuït el contacte en els desplaçaments. En aquest escenari, possiblement a mig maig podríem començar a obrir alguns bars i restaurants amb restriccions de separació.

El que és més important és la protecció i la detecció de nous casos, aspectes que fins ara hem fet de forma nefasta. Cal protecció amb mascareta i ulleres (quin paperot l'OMS quan ho va negar!) per evitar que un contamini un altre, però també per protegir que les mans d'un mateix no toquin la boca, el nas, les orelles i els ulls. També caldrà interioritzar la necessitat de portar guants i rentar-se les mans amb solucions alcohòliques durant una bona temporada. A tot això hi haurem d'afegir l'entrada massiva de tests per detectar qui està infectat i qui no, enviar l'infectat a casa en quarantena i fer un mapa que ens vagi indicant la progressió de l'epidèmia. Tot i que ara ja tenim un mapa fet pels usuaris de forma voluntària a través de l'aplicació STOP COVID19 CAT, avui hi ha enregistrats 600.000 usuaris, dels quals 17.000 a l'àrea metropolitana de Girona i 42.000 a la resta de la província. Això correspon a un 8% de la població, poc significatiu del conjunt.

Divendres, Google i Apple van prendre la decisió de fer una base de dades conjunta per detectar contagi de persones a través dels telèfons mòbils. El mecanisme consisteix en el control de la distància d'un telèfon respecte a un altre a través de comunicació Bluetooth. Aquest protocol, que té un radi d'acció només de metres, ja està dissenyat per ser sensible a distàncies curtes atès que ha de controlar que els dispositius no es trepitgin (per exemple, un ratolí Bluetooth no es pot confondre amb un altre ratolí de l'ordinador del costat). Per tant, és una tecnologia que incorpora el control de distància, propietat que ara aprofitarem per determinar si hi ha un altre telèfon mòbil a una distància d'1,5 o 2 metres. Aquest mapa d'interacció de mòbils, no de geolocalització, es posa a disposició de les autoritats sanitàries perquè hi afegeixin els mòbils de les persones infectades i així donar l'alerta als mòbils que hi han estat en contacte. Correspondrà a les administracions, com la Generalitat, creuar les dades de l'aplicació STOP COVID19 CAT amb la base de dades de Google i Apple i gestionar la resposta sanitària.

De la mateixa manera que he proposat que les empreses retornin progressivament al treball, em sembla també que les empreses podrien exercir un paper determinant en la realització de tests. Les empreses podrien ser les repartidores de material de protecció als treballadors i alhora exercir com a plataforma per realitzar els tests i incorporar-ne el resultat a la base de dades de la pandèmia. Tots estem interessats a sortir d'aquesta crisi i les empreses també, altrament estaran exposades a patir greus problemes de supervivència a curt termini.

Qui ho té més complicat és el sector de la restauració, que afecta més d'un 20% de l'economia catalana. També li tocarà una llarga adaptació fins que el virus estigui dominat per una vacuna, previsiblement l'any 2021. Fins llavors, possiblement s'haurà de pensar a separar taules, incorporar mascaretes per als treballadors de la cuina i els cambrers. Serà la part més difícil a resoldre, donades les circumstàncies de cada establiment, però cal enfocar-ho de forma valenta i decidida si es vol resoldre. I, com més aviat actuem, més aviat promourem que els turistes estrangers tornin. És qüestió de transmetre seguretat, per la qual cosa cal prendre les decisions de forma ordenada i ferma.

A Catalunya hi ha 268.622 empreses, de les quals 33.783 tenen més de 10 treballadors. Poden ser la millor plataforma per introduir les mesures de prevenció i control de l'epidèmia. Com sempre, la col·laboració publicoprivada és la que dona més resultats. Ha estat així en la compra de material, en el disseny urgent de màquines, en la disposició d'hotels per llits hospitalaris i ho pot ser en el control final de l'epidèmia.