12 de abril de 2020
12.04.2020
Diari de Girona

Identitat

12.04.2020 | 06:00
Identitat

En l'embolic sociopolític que estem vivim a Catalunya, un element recurrent de confrontació és el tema de la identitat. Des de fa segles, la identitat ha representat un problema filosòfic i ha estat l'origen de preguntes difícils de respondre. Tard o d'hora els humans ens fem preguntes com: qui soc? Soc el que vull ser? Puc canviar la meva identitat? Com arribem a ser el que som? Som el que sembla o som el que pensem que som? Som sempre el mateix?
Avui sabem que la identitat és conse­qüèn­cia de la diversitat humana i que el fe­nomen de la identitat apareix quan l'indi­vi­du se situa en la societat. Per tant, no hi pot haver identitat fora dels processos socials que evolucionen constantment. Pre­ci­sament per intentar definir la identitat cal prendre consciència de la complexitat i les multidimensions de la societat. És a dir, la identitat de l'individu no pot establir-se de manera immutable, completa i definitiva.
Els experts distingeixen diferents tipus d'identitat: política, cultural, social, nacional, religiosa, sexual, de gènere, etc. Per tant, sembla més raonable reconèixer que la identitat depèn del context social, o dit de manera més gràfica: la nostra identitat és un cor de veus diferents i no som únicament tenors o sopranos. Sembla doncs que la identitat no és ni objectiva ni subjectiva, és una combinació del propi i del diferent amb els permanents afegits del que és comú i el que és general en cada moment de la nostra història personal. Tot això en el context d'una globalització que no para de desconcertar-nos en crear noves identitats com a resultat d'obrir fronteres i la conseqüent reivindicació del que ens és propi i el que ens fa diferents.
Per acabar d'embolicar la troca, polítics i en general els dirigents de diverses organitzacions no paren de fer referència a la necessitat d'enfortir la nostra identitat. El problema és que o no ens diuen clarament el que ells entenen per identitat o ens diuen que som o hem de ser d'una manera determinada. Òbviament això no ajuda a entendre el fenomen de la identitat en la seva dimensió justa i objectiva, ni a decidir lliurement quina és la nostra identitat sense imposicions ideològiques.
Crec que en aquests moments de desorientació ens pot ser molt útil el que l'hispanista i historiador Gabriel Jackson (que va viure molts anys a Barcelona i ens va deixar l'any passat) deia: «La identitat consisteix en les creences polítiques i morals, en les preferències estètiques, en els gustos i aptituds acumulats, la majoria dels quals no tenen res a veure ni amb la raça ni amb la nacionalitat».
Podrem aconseguir que l'aferrissada batalla de la identitat no dificulti la solució dels nostres importants i abundants problemes pràctics del dia a dia?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook