13 de abril de 2020
13.04.2020
Diari de Girona

Confinament; I després, què?

13.04.2020 | 06:00
Confinament; I després, què?

La situació que estem vivint, degut a la pandèmia del coronavirus, des de mitjans de març, ha significat, i és, un canvi forçat en la nostres vides i en les nostres relacions socials, familiars, laborals... S'ha alterat sobtadament i radicalment, sense avís previ, el nostre ritme de vida, les nostres obligacions i els nostres costums. Ens hem adonat de la nostra debilitat i de la nostra dependència, i també dels errors que els responsables polítics i les administracions publiques han comès per manca de previsió i de dedicació a allò que hauria de ser la seva màxima preocupació i ocupació: vetllar per la vida, la salut i la felicitat pública.

Aquests dies comprovem que no sempre s'ha actuat, per part dels responsables públics, calibrant correctament el que és important i necessari, en la gestió del que és comú. El confinament forçat d'aquests dies ens ha fet tornar la mirada, i el pensament, vers valors i coses que teníem mig oblidats a causa d'un sistema de vida bolcat cap a l'exterior, inundat de presses, provisionalitats, urgències, d'improvisacions, de consum desbocat i superflu, d'aparences. La introspecció, la meditació, el valor de les coses quotidianes i petites, l'adonar-nos del valor de la família, dels amics, del goig de compartir amb els que tenim al costat, de la inconsistència de grans idees i promeses de paradisos futurs. Malgrat el drama que col·lectivament estem vivint, s'albira un nou món de possibilitats que pot canviar radicalment el sistema de vida, de relacions, de valors que hem tingut com a referència els últims decennis, si sabem reaccionar amb prudència i sense prejudicis.

A hores d'ara, penso que s'està obrint una nova consciència personal i col·lectiva respecte a la nostra manera d'estar al món, de relacionar-nos entre nosaltres, de conviure amb més harmonia amb la nostra casa comuna que és la terra, i de sentir-nos part activa d'una nova societat. Difícilment podrem tornar a la situació anterior a la pandèmia, ni a al sistema de valors que s'havien imposat a les nostres societats. La senzillesa, la bondat, l'ètica, el valor de les petites accions, la provisionalitat de les nostres vides, la cura del nostre entorn social i material, la sinceritat, la integritat... hauran de tornar a ocupar un lloc preferent en els nostres plantejaments vitals, com a persones individuals i com a societat. La decència i el compromís social de tots els que es dediquen a la vida púbica és inajornable. L'administració transparent i eficient dels diners públics no pot quedar al lliure arbitri o voluntat dels que manen. El consum desbocat i fins i tot insolidari que hem conegut s'ha de replantejar obligatòriament. La despesa pública s'ha de reorientar cap a fomentar la redistribució de la riquesa, el foment de la salut, el cultiu de la formació i la solidaritat.

Sòcrates vinculava el coneixement a la virtut. I en aquests vint-i-cinc segles hem acumulat quantitats immenses de coneixement, però hem millorat èticament? Hem avançat en bondat i solidaritat? Ens esperen un temps i uns moments de greu crisi econòmica i social. Moltes empreses abaixaran persianes, i molts treballadors es quedaran sense feina. Res tornarà a ser igual, si és que hem après alguna cosa d'aquesta difícil situació. Podem continuar, de manera irresponsable i insensible, promovent una economia basada a fomentar necessitats artificials? Podem seguir valorant el benestar d'una societat en funció, quasi exclusiva, del valor del PIB i en l'economia especulativa? S'obren molts interrogants que ens obligaran a tots a repensar les nostres vides i l'arquitectura social, política i econòmica que fins ara hem tingut i han condicionat enormement les nostres vides. Haurem entès que res no hauria de tornar a ser igual i que calen canvis profunds?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook