Al sector cultural del nostre país plou sobre mullat. La cultura és un dels sectors amb més dificultats per acabar de remuntar la crisi de 2008. Les dades parlen per si soles: si el 2008 representava el 3% del VAB català (indicador de riquesa generada) i 5.000 milions d'euros, ara representa el 2% i 4.000 milions. Quan el sector cultural encara no s'havia refet del tot de la crisi de 2008, arriba el drama de la pandèmia del COVID-19. Els seus efectes poden ser devastadors i en molts casos irreversibles si no s'actua amb celeritat. La cultura podria ser declarada avui zona catastròfica.

Cal tenir en compte que una part molt important del teixit cultural català està compost de petites i mitjanes empreses, sovint unipersonals, autònoms, falsos autònoms i freelance. En aquest moment, les bones paraules i el debat sobre la importància de la cultura, com la quarta pota de l'estat del benestar, etc., l'hem d'aparcar per intentar salvar el 3,4% del PIB català i el 3,6% de l'ocupació. Estem parlant de més de 700.000 professionals que viuen, o malviuen, de la cultura.

Les 20 mesures anunciades per la Conselleria de Cultura, tot i necessàries, són del tot insuficients. Exceptuant els 10 milions d'euros en línies de crèdit de l'Institut Català de Finances, la resta ajornen i amplien terminis, reformulen, flexibilitzen, reforcen, etc., però no són noves aportacions econòmiques. I encara en algunes d'elles s'hi afegeix «segons les disponibilitats pressupostàries».

Cal un Pla de Xoc urgent per al sector cultural català, analitzant l'especificitat concreta de cada àmbit, amb la constitució d'un Gabinet de Crisi per atendre la situació en el marc del Govern català, integrat per les conselleries de Cultura, Economia i Finances i Treball. Com que tenim les competències en matèria de cultura, estem obligats a esmerçar-hi mesures i recursos.

I una vegada represa una certa normalitat, caldrà aprofundir en un Pla de Xoc Estructural per analitzar els problemes endèmics que pateix el món de la cultura perquè, si en el futur es repeteix una situació com l'actual, disposem de les eines adequades per lluitar-hi amb més eficàcia. I s'haurà de començar per elaborar un estudi rigorós sobre els impactes directes i indirectes que ha tingut aquesta crisi en el món cultural, tenint molt present la repercussió en els treballadors i treballadores, els autònoms i les petites empreses.

I a mitjà termini abordar, entre d'altres, qüestions com:

- Negociar i pactar un compromís concret i calendaritzat perquè el pressupost de cultura arribi al 2% del pressupost de la Generalitat, seguint els estàndards europeus.

- Treballar en una aliança entre les polítiques culturals i les educatives per abordar el tractament de les arts en els ensenyaments obligatoris.

- Analitzar la diversitat existent de fórmules jurídiques dels grans equipaments culturals i, si cal, adoptar les mesures corresponents.

- Avançar en l'Estatut de l'Artista i en la creació d'un cens d'artistes i creadors professionals.

- Avançar en mesures de mecenatge cultural en el marc de les nostres competències estatutàries.

- Normes específiques, tant en l'àmbit laboral com fiscal, per evitar en el futur casuístiques com els falsos autònoms, pagament sense contracte legal, etc.

- Estudi i revisió de les línies d'ajuts i subvencions de l'ICEC i l'OSIC.

- Analitzar el paper que ha de jugar la televisió pública en el foment del sector de l'audiovisual.

En definitiva, negociar i pactar polítiques públiques que donin musculatura al conjunt del teixit cultural, entenent la cultura com un bé de primera necessitat, essencial, dels ciutadans i ciutadanes. O ara o mai.