L'essència xafardera no s'apaga amb cap virus

L'essència xafardera, pel que es veu, és veu monòtona i avorrida que no s'apaga amb cap virus. Al contrari! En efecte, el confinament a moltes persones les està convertint en desesperats tafaners que contemplen tot des d'un balcó amb gest sorrut i inquisidor. Em sembla lamentable que els nens i nenes autistes hagin de sortir al carrer marcats per evitar que els tirin un ou al cap. I ja posats a dir, també em sembla lamentable que els qui odien gossos estiguin pendents de les vegades que surten els seus amos a passejar-los. Ah, no em puc oblidar dels que sense despentinar-se ni un pèl, criden des dels balcons «fill de puta, posa't la mascareta». I què dir dels que insulten les persones que van a treballar? El confinament és columna en què es recolza la nostra ment, i el que no ha estat mai «entusiasme», no ho serà ara. Sí, hi ha persones que basen la seva existència en la xafarderia, i ara (somric) ho tenen millor que mai. A més, almenys a mi m'ho sembla, molts pequen de cínics. De dia donen per sac a tothom, i a la tarda surten a aplaudir i a cantar com si res... Hi ha aplaudiments molt sincers, però d'altres són vara de mesurar de tractament desigual.

Les persones més dignes d'admirar són les que a través del seu silenci parlen amb eloqüència. Els laments que neixen de la simplicitat són llàgrima gelada que uns dies somriu i un altre plora. No, no em convencen. Un elevat entusiasme no sempre és l'esborrany d'una bona salut mental. Hi ha persones que davant el desconegut reaccionen amb pànic i infantilisme. Hem de ser aposta de futur, les xafarderies i tafaneries estan passades de moda, no són pròpies de persones que pensen. Crec que són la paraula que dona vida als silencis i confon el precedit pel no-res. La ignorància crea fets imaginaris per tenir alguna cosa a dir. A la Gestapo dels balcons els diria: que es fiquin en la seva vida i no increpin ningú sense coneixement de causa.