13 de abril de 2020
13.04.2020
Diari de Girona

El virus de la deslleialtat

13.04.2020 | 06:00
El virus de la deslleialtat

Diu la microbiologia que de virus n'hi ha de moltes menes i que la seva capacitat de contagi i letalitat és molt diversa. És un microorganisme (no hi ha consens sobre si és un organisme viu o no) que encara que no el veiem a simple vista és tan real com ho poden ser, per exemple, una papallona o un elefant. Un agent certament minúscul però que, com hem vist al llarg de la història i estem veient aquests dies, és capaç de causar danys severs, fins i tot irreparables.
En sentit figurat hi ha altres agents infecciosos que, a més de difícils de veure, també són reals i disposen també d'una gran capacitat destructiva. Un d'ells és el virus de la deslleialtat. Una varietat tòxica que darrerament veiem que prolifera i que ha contaminat la ment de responsables polítics, de tertulians, creadors d'opinió, periodistes i internautes en general. Un exemple clar el podem trobar en les crítiques verinoses que alguns han fet a la Unitat Militar d'Emergències (UME) per la seva presència a Catalunya així com les traves que han intentat posar, sortosament sense èxit, a la seva actuació. O les recents declaracions de la diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo acusant el Govern de Sánchez de prendre decisions letals per a la vida dels espanyols (dels exabruptes d'Abascal i companyia millor ni parlar-ne). O l'entrevista del president Torra a la BBC en què va posar a parir la política del Govern central bo i acusant-lo de permetre la propagació del virus. Aquests són només alguns exemples dels molts que podríem trobar si ens hi poséssim. El denominador comú, però, és una manca total de vergonya, poc sentit del ridícul i, sobretot, una gran deslleialtat.
En un context com aquest, és difícil imaginar la possibilitat d'un acord o d'un compromís de cavallerositat a l'estil d'uns nous Pactes de La Moncloa que, es diguin així o d'una altra manera, és més que evident que són del tot imprescindibles si no volem que el país se'n vagi en orris per una temporada llarguíssima, amb gran sofriment per part de molta gent. En moments de galerna, la necessitat d'unitat en allò més bàsic és essencial. Cal remar plegats per capejar el temporal i sortir-ne el menys malparats possible. Si se'm permet un altre símil, anem en el mateix tren i, o treballem coordinats per evitar que el comboi descarrili i salvar-nos tots, o no es salvarà ningú. No voler-ho veure i no actuar en conseqüència és una temeritat i un mal servei al país. Cal generositat i altura de mires i ser conscients que ni Catalunya se'n podrà sortir sense el concurs de la resta d'Espanya ni la resta d'Espanya se'n sortirà sense el concurs de Catalunya i la resta d'autonomies, es diguin nacions o no. Per descomptat, tampoc se'n sortirà sense el concurs d'una Unió Europea que actuï de debò com a unió. A casa nostra, penso que la pandèmia ha posat de manifest, per si no ho estava, que la solució serà federal o no serà. Necessitem un pacte de mínims entre partits, organitzacions sindicals i empresarials i entre governs autonòmics i central per bé que avui ens costi de creure que uns i altres estiguin disposats a dur-los a terme amb responsabilitat i generositat, tot empassant-se els gripaus que calgui en benefici del comú. Les autonomies en general i els partits nacionalistes en particular han d'estar disposats a donar suport a una solució per a tot el conjunt que, repeteixo, només pot ser federal, i el Govern central ha de ser prou hàbil i intel·ligent per acceptar que cal descentralitzar i aplicar generosament el famós principi de subsidiarietat. Si hi ha joc net i confiança mútua, serà una bona medicina per al col·lectiu convalescent. Si, pel contrari, continuen els recels, la desconfiança i la deslleialtat, serà letal per a tothom.
La situació en què el coronavirus ens ha col·locat és una bona oportunitat per comprovar com reacciona la gent en situacions extremes. És en els moments difícils que es veu l'altura política i moral d'aquelles i aquells que tenen a les seves mans la possibilitat i l'obligació de prendre decisions per a la col·lectivitat. No ens podem permetre ser governats per incompetents ni per deslleials. La situació és molt complicada i, per tant, hem d'exigir polítiques valentes de mirada llarga en les que la solidaritat i la lleialtat es considerin un valor en si mateixes. No és hora d'actituds egoistes ni de mirades de curta volada sinó tot el contrari. Pensem que en aquestes circumstàncies tothom es mostra tal com és, sense caretes, sense maquillatge, sense impostures. Un moment ideal per avaluar qui ha estat i qui no ha estat a l'altura de les circumstàncies per, després, actuar en conseqüència... si encara hi som a temps.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit