14 de abril de 2020
14.04.2020
Diari de Girona

1.714 milers de mascaretes

14.04.2020 | 06:00
1.714 milers de mascaretes

Jo ja no sé si 1714 és una data històrica a celebrar o una ­derrota ignominiosa de la qual no volem sentir a parlar. Suposo que depèn de qui l'esmenti. Si és l'ANC per fer-nos fer el ridícul disfressats com ens manen i fent burrades pel carrer, 1714 és cosa bona. Si és per enviar mascaretes que salven vides, és mala cosa. Cada govern ha de saber quin és el paper que li té reservat la història, i mentre n'hi ha que es dediquen a lluitar contra la pandèmia, n'hi ha que miren que cap mesura contra aquesta ofengui les fràgils ments dels catalans. Ni volem 1.714 milers de mascaretes, ni volem que l'exèrcit espanyol desinfecti residències, ni voldríem mascaretes si fossin grogues, perquè el groc és un color només nostre, com només nostre és l'any 1714, la data de l'1 d'Octubre, la de l'11 de Setembre, Waterloo, Perpinyà i invents com el mandat popular per damunt de la llei, això darrer amb permís de Mussolini i Hitler, que en van ser el pioners.

Un govern del món que vulgui ajudar Catalunya en la catàstrofe que sigui –excepte la del govern que ens ha tocat, que d'aquesta no ens en salva ningú– ha d'estudiar abans el calendari, no sigui que ens pretengui enviar 1.500 llits per a gent sense sostre i vulgui la mala sort que en l'any 1500 un vaixell català que anava a les índies fos assaltat per uns pirates berberiscs. Ja tindríem un conflicte diplomàtic. No és fàcil ajudar Catalunya, perquè és un país tan important que cada any ha protagonitzat algun fet històric, generalment una ­derrota, un fracàs o una vergonya.

A més, 1714 és especial. Els catalans, quan es reuneixen, sempre parlen de 1714, de com vivia la seva família aleshores, de com va anar la collita, de si la guerra va ser dura però la postguerra pitjor, de si déu-n'hi-do com ha canviat el poble aquests darrers tres segles, de si allò sí que eren dones i no les d'ara, etc. No ens interessa res més que 1714.

El que volem és que no ens ajudi ningú, i així d'aquí uns quants segles, a més de 1714 podem recordar 2020, l'any que els malvats espanyols ens van massacrar amb un virus i ens van deixar morir. El victimisme és més nostrat que el pa amb tomàquet.

Si la intel·ligència dels polítics catalans tingués preu de mercat, es cotitzaria alta, com tots els productes escassos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook