Els ciutadans tenim tot el dret de demanar als polítics que ens representen una mica més de seny. Ja estem prou espantats com perquè hàgim d'escoltar contínuament una sèrie de persones que des de casa es dediquen a llençar-se merda -no trobo cap més mot- els uns als altres.
Segur que gestionar una pandèmia com aquesta és molt difícil i prova d'això és la situació en què es troben Espanya, Itàlia o el Regne Unit. No hi ha dubte que polítics, experts i científics cometeren molts errors. Només cal anar a l'hemeroteca com escoltar declaracions d'uns personatges que no donaven cap mena d'importància al COVID-19. I en aquest sentit n'hi ha de tots els colors. Del PSOE, del PP, del PNB, d'ERC, de JxCat, de Podem i de tot l'arc parlamentari. Per tant, tots aquests savis que ara surten donant lliçons als mitjans de comunicació millor que ara callessin. Els electors no ens mereixem segons quin tipus de polítics que són incapaços de seguir l'exemple de Portugal, on el cap de l'oposició s'ha posat incondicionalment al costat del govern de torn davant una tragèdia d'aquestes característiques. No hi ha cosa més fastigosa que voler esgarrapar un grapat de vots basant-se en la gran quantitat de morts que s'ha emportat un enemic desconegut com el coronavirus.
Si les formacions majoritàries continuen per aquest camí, el populisme continuarà avançant. I prova d'això són les contínues provocacions de Vox, escampant a tort i a dret mentides i manipulant dades per tal de portar Pedro Sánchez a l'escorxador. Fins i tot ja l'han amenaçat amb una querella com si ell fos el culpable de la pandèmia. Però ja se sap: quan la gent està desesperada es radicalitza i vota sense pensar massa.
El president del Govern vol intentar reeditar una mena de Pactes de la Moncloa. Amb les declaracions i actituds dels darrers dies, això sembla impossible. Els polítics són incapaços de pensar en la situació d'alarma que viu el país i encara desitgen treure'n rèdit polític. Ara alguns articulistes ja diuen que Pedro Sánchez no és Adolfo Suárez i que Pablo Iglesias tampoc és Santiago Carrillo. Caldria recordar a alguns curts de memòria intencionada com van abandonar Suárez i Carrillo la política. Cap dels dos va rebre cap mena de reconeixement, però aquest podria ser motiu d'un altre article.
Si Pablo Casado culpa el president dels morts i de mentir en les xifres no anem enlloc. Mentrestant Pedro Sánchez ens avorreix en unes farragoses rodes de premsa en horari de màxima audiència que no aporten absolutament res de nou. De Vox ja no en parlem. I Unides Podem es dedica a contradir qualsevol iniciativa que surti de segons quin ministre, per la qual cosa encara no s'han assabentat els nois i noies de Pablo Iglesias que tenen responsabilitats ministerials. I pel que fa al Govern de la Generalitat, l'aparició del trio format per Budó-Buch-Vergés és lamentable. Tota la culpa segons ells la té el Govern d'Espanya, i obliden que han gestionat al llarg de 25 anys la sanitat catalana i que Artur Mas va ser el gran protagonista de les retallades a casa nostra. Una mica de seriositat, si us plau. Ja n'hi ha prou d'escampar tinta gratuïtament. I una cosa semblant fa la presidenta de la Comunitat de Madrid, que arriba tard a la reunió de presidents per poder-se fotografiar amb un avió que transportava material sanitari.
I així podem anar a uns nous Pactes de la Moncloa? No ho sembla. Difícilment el món viurà en els propers anys una pandèmia com aquesta. Els morts es multipliquen, els hospitals són plens de malalts, la majoria de la població continua confinada i els que treballen es juguen la vida, mentre la gran majoria de polítics són a casa seva fent servir les xarxes socials i donant lliçons a tort i a dret. Són molt pocs els que han visitat hospitals i que s'han preocupat personalment per metges, infermeres i auxiliars que són al peu del canó amb professions fins ara poc valorades. Si us plau, senyors polítics, frenin el joc dels despropòsits. Intentin arribar a acords encara que es cremin en aquest moment de prendre decisions. Adolfo Suárez va sortir per la porta del darrere sense cap suport de la societat espanyola, però avui encara es parla dels Pactes de la Moncloa. Seria bo prendre'n exemple.
