Els canvis formidables que van produir les anteriors revolucions industrials, en especial, la primera, no van ser exclusivament d'ordre econòmic, com era de preveure, sinó també polític, cultural, ètic i, per tot això, social. Una nova societat en la qual les classes populars van adquirir una clara dimensió ideològica i van aspirar al benestar de què gaudia la burgesia, i en la qual igualment podien accedir a uns béns de consum impensables que poc abans exigien uns mitjans de producció que fossin apropiats. El disseny industrial i els sistemes de comunicació de masses van donar resposta a aquesta necessitat. La ciència i la tecnològica seguien avançant i afavorien una estètica particular. L'art contemporani no es podria entendre sense aquestes transformacions, tot i que, de vegades, fes la impressió que els mitjans visquessin d'esquena a les conquestes de les avantguardes creatives. Abans de la COVID-19, era lògic que les conseqüències de la quarta revolució industrial s'estengessuin per aquestes àrees i moltes altres, ja que no hi ha faceta de la vida que romangui al marge dels dispositius mòbils, la internet de les coses, la robòtica, la ciència de les dades, la realitat virtual, el núvol i la resta de sistemes de la indústria 4.0. El coronavirus ho ha accelerat i intensificat tot€ excepte els resultats de la recerca.
