La capital del Pla de l'Estany és una ciutat prolífica en lingüistes, la qual cosa ve de lluny: la primera gramàtica de la llengua catalana de què tenim notícia és obra d'un banyolí: Josep Ullastre i Llopis, eclesiàstic nascut el 1690. La professora Gemma Rigau, nascuda a Banyoles a final de l'any 1948, n'és una molt digna representant de les generacions actuals.

Lingüista i professora, es doctorà en filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Ha exercit l'ensenyament a la UAB. El 2018-2019 fou el seu darrer curs acadèmic com a docent, per bé que en l'actualitat continua dirigint tesis doctorals, estudiant sintaxi catalana, participant en projectes del Centre de Lingüística teòrica i, si cal, també en algunes assignatures. Ha desenvolupat -i desenvolupa- diferents responsabilitats a la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Era casada amb el professor Joaquim Garriga (1945-2018), catedràtic de la UdG, especialista en temes d'art renaixentista a Europa, especialment a Itàlia i a Catalunya.

Dos aspectes volem subratllar de la professora Rigau en aquest escrit. Per un costat, el sentit compromès i profund que dona a la docència. Ella és una persona que sempre ha entès l'ensenyament com una manera excel·lent de transmetre coneixements, però, també, de qüestions que van molt més enllà dels continguts i dels temaris i que, sens dubte, contribueixen a fer possible una societat més justa i equilibrada, amb ciutadans més cultes, més preparats i més crítics en el millor sentit de la paraula. Ens referim, per exemple, al treball amb rigor, al foment de la curiositat, a les ganes de saber més... No ens estranya gens que un dels seus lemes principals sigui «Les actituds no s'ensenyen, s'encomanen».

Per l'altre, el convenciment ferm que els grans assoliments provenen de la fórmula de la tenacitat, el treball en equip, l'obertura a l'opinió dels altres, la capacitat d'argumentar les anàlisis i opinions, la generositat a l'hora de buscar grans consensos... La seva experiència com a presidenta de la Comissió de Gramàtica de l'IEC, càrrec des del qual ha contribuït a la culminació de la nova gramàtica, obra crucial per a tots plegats, ha permès, de manera formidable, reflectir aquesta manera de ser i de procedir.

La passió i el rigor, barrejats adequadament, donen resultats magnífics en qualsevol idea, iniciativa, projecte... Si els apliquem a la llengua, també. Moltes gràcies, professora Rigau i per molts anys!