Els dies de reclusió forçosa s'escolen lentament carregats de fredes xifres de contagiats, hospitalitzats i morts. És una monòtona lletania que dia a dia escupen els mitjans de comunicació i les xarxes socials.
No és fàcil evadir-se de les vivències doloroses narrades per metges, infermeres, auxiliars de clínica i enterramorts. Se sacsegen consciències amb esfereïdores entrevistes a supervivents, els seus familiars, amics i veïns.
En un ambient de temor seria d'agrair que els governants fossin curosos en el comunicat diari recitat en televisions i emissores de ràdio.
A Catalunya estem acostumats a les lloances altisonants propagades en les aparicions d'una tríada maliciosa formada per Meritxell Budó, Miquel Buch i Alba Vergés.
Es repeteix la imatge depriment d'uns polítics que surten amb la missió de repetir que «tot ho han fet bé» i que fugen d'estudi en les respostes als periodistes que, menys honroses excepcions, són de la seva corda i no emprenyen.
Al so de bombos i platerets, els tres responsables del Govern de la Generalitat són missatgers d'actuacions impecables. No accepten ser qüestionats per aquells que tenen dos dits de front i no combreguen amb rodes de molí.
De fet, en el decret que declara l'estat d'alarma, els governs autonòmics mantenen la gestió, en l'àmbit de les seves competències, dels serveis sanitaris (article 12.2).
Per tant, la incapacitat de la Generalitat en la gestió de l'emergència sanitària és de jutjat de guàrdia, encara que intentin tapar les espifiades amb mentides, contradiccions, manipulacions i rectificacions. Tampoc assumeixen cap responsabilitat en la desastrosa situació de les residències d'avis.
La seva xerrameca buida tracta de culpar Madrid de tots els mals. Mal si fa, mal si no fa. Insisteixen que el gobierno de España (en castellà) acordi el «confinament total» que, segons els seus experts, és la panacea per assolir una Catalunya lliure de la COVID-19. Il·lusos enredaires!
A la vegada, exigeixen transparència mentre ells es mouen en l'opacitat. Emmascaren l'oposició frontal a les normes del Govern central basant-se en un discutible assessorament de desconeguts «científics d'aquí» i en la tergiversació de recomanacions de l'OMS.
Ara, amb la incontinència verbal que els caracteritza, pretenen responsabilitzar Pedro Sánchez i el seu Govern dels morts que es produeixin per la tornada parcial al treball. Miserables! Tot s'hi val per treure'n rèdit polític?
No és un dilema entre salut i economia sinó combinar confinament sense aturar el país.
Quina patuleia de governants! El seu cinisme provoca onades d'indignació. I per no exposar-se a patir un atac de feridura, és recomanable canviar de canal o d'emissora.
