Cartes

i la COVID-19,

transformar-se o morir

Kevin Vidal Belmonte

PALAMOS

La situació excepcional que ha creat el coronavirus ha agafat la gran majoria d'empreses desprevingudes.

Obligades a tancar els seus establiments físics i incapaces de dur a terme la seva activitat de forma no presencial, les petites i mitjanes empreses (les més amenaçades en el context actual) han de fer front a pagaments a proveïdors, lloguers o tributs tot i no estar facturant un sol euro.

Aquesta situació i, sobretot, les empreses que n'estan sortint reforçades tot i les dificultats, ens estan ensenyant com de necessari és afrontar i liderar el canvi i la transformació digital a qualsevol escala.

La gestió d'encàrregs a través de WhatsApp, Facebook, la possibilitat de vendre 100% online, la digitalització de tots els arxius o l'accés a documents importants per al negoci des de qualsevol lloc a través del núvol no són procesos exclusius de grans multinacionals, sinó reptes que les petites i mitjanes empreses han d'afrontar si volen no haver de detenir per complet la seva activitat en una situació com aquesta, i fins i tot en un futur a curt termini, ja que aquesta crisi sens dubte canviarà la forma de relacionar-se entre les persones i amb els negocis.

Setmana Santa i Pasqua 2020

Lluís Torner i Callicó girona

El passat dilluns, de Pasqua, dia festiu a Catalunya, és el darrer d'aquest seguit d'actes i de celebracions religioses que no s'han pogut celebrar, per culpa d'aquest malson que ens toca viure, a causa del COVID-19, que a la majoria ens té confinats, a casa nostra, des de fa mols dies; aquests podrem dir, entre cometes, que som els afortunats, perquè d'altres els han passat sumits a un llit d'hospital o, pitjor encara, han passat a millor vida, la major part d'ells en la més gran soledat, o ajudats, tan sols, per la sensible mà d'una voluntariosa infermera.

I pel que fa a les celebracions, siguin d'un caràcter més lúdic -com les processons- o les més pròpies de l'església, no han pogut tenir lloc; sort hi ha hagut dels diferents mitjans de comunicació, amb llurs tècniques de transmissió, que han permès, en el primer cas, recordar anys anteriors i en els altres seguir les celebracions religioses, des de casa.

El dilluns, en alguns indrets, i l'endemà, en aquells on és festiu, està previst fer una prova, que comporta un risc considerable -sobre el qual hi han discrepàncies-: començar a obrir el confinament dels treballadors de certes empreses per a l'inici de reactivació de l'economia.

Esperem i desitgem que no sigui motiu de nous contagis i que els que ho han promogut no se n'hagin de penedir. No sigui que, per avançar deu dies de treball, els paguem reculant-los en salut. Que tinguem sort, tots plegats!

La banca no és «essencial»?

Daniel Vivern Lladó girona

Com tots sabem, els bancs ja fa temps que eliminen oficines i personal, i que ho volen tot per via telemàtica, que no sempre és fàcil de gestionar, especialment per a la gent gran. En aquests moments de pandèmia, però, la cosa ja no té nom. He necessitat contactar telefònicament amb el Banc de Sabadell i amb Caixabank, per problemes amb el seu servei online. En el primer cas, vaig fer dues trucades de més de quatre minuts cadascuna sense cap més resultat que la musiqueta i el missatge «tots els nostres agents estan ocupats». Amb l'altra entitat, deu minuts de rellotge, i el mateix. Si realment no poden atendre els clients per falta de personal, que ho diguin clarament. Però se n'haurien de donar vergonya que un servei tan essencial com la banca no funcioni com cal.

L'aplicació freda

Jesús Domingo Martínez GIRONA

La cultura del descart, que amb tanta freqüència denuncia el papa Francesc, està mostrant-se amb tota la seva crueltat en les controvèrsies ètiques sorgides arreu del món arran de la pandèmia global que patim. Posen els pèls de punta les notícies descarnades que alguns protocols establerts per decidir sobre l'accés als recursos escassos estan basats només en l'esperança de vida. S'arribaria així a descartar els ancians o les persones que no tinguessin més de dos anys d'esperança de vida. L'aplicació freda d'aquesta mena d'utilitarisme penso que és inhumana, pròpia d'una societat descarnada.

La importància de la programació en aquests dies

Lola Arpa Vilallonga peratallada

Donades les dures circumstàncies que està provocant el confinament del coronavirus a la majoria dels ciutadans, principalment als nens: espais reduits, estrès, angoixa, tristesa... caldria que fos fonamental una bona selecció de la programació en tots els canals de televisió. Els directors haurien d'intentar empatitzar amb aquells que estan tancats dins els seus pisos des de fa un mes, i evitar tot allò que incités a la violència, crims, excés de sexe o tristesa... més al contrari, insistir en pel·lícules d'aventures, natura, còmiques, romàntiques, històriques... quantes pel·lícules s'han passat del genial Charles Chaplin, o de Stan Laurel, o del Gordo y el Flaco, o tantes altres d'alt nivell que aporten cultura i relaxen la ment i l'esperit?

Ignorem el temps que ens queda de confinament. Si us plau agrairem ho tinguin en compte.