Reyes Maroto, ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, imagina un estiueig amb distància personal a les platges. És una imaginació positiva. Amb la suspensió de l'activitat no essencial, els tancaments de negocis, els ERTOs i altres, és més fàcil augurar la declaració de l'estat de ruïna familiar i el confinament a la primera residència.
La ministra desatén que, com a les destinacions de tren, a l'estiu s'hi arriba estació a estació. Hi haurà qui no es farà a la idea de donar per perduda una primavera, com els passa a les botigues de roba. L'estiu meteorològic entra l'1 de juny, però l'estiu psicològic arriba de mica en mica i es precipita amb la pruïja de polo (la picor de niki, vaja). Per efecte de l'aplanament del temps, després d'una successió de dies igualment anormals, a saber en què cau aquest any l'inici de l'estiu. Hi ha un estiu dietètic que hauria de rondar els caps després de l'última torrada de Santa Teresa, però l'«operació biquini» ha estat avortada i substituïda per les maniobres de rebosteria en captivitat. No s'entreveu sorra sinó farina.
La ministra només pensa en el sector turístic. Cedeix els hotels en els quals fins ara matinaven anglesos i alemanys en pro del turisme nacional al rescat de la indústria espanyola i imagina la platja de la distància personal, sense sol volta i volta a falta de «cari» que estengui la crema per l'esquena, on els nadons aprendran per si sols els molestos inconvenients de portar la sorra a la boca i, gra per gra, les paelles per a sis seran en taules de dos, contigües a ser possible. Hi ha un estiu Maroto, pandèmic, en desescalada, amb tres temperatures -l'ambiental, la de l'aigua i la corporal-, cua al passeig, para-sol individual, desinfecció d'hamaques i xiringuitos mig buits per veure'ls mig plens.
