16 de abril de 2020
16.04.2020
Diari de Girona

Cartes

16.04.2020 | 06:00
Cartes

La promesa
als catalans
Lluís Soler Vilà SALT
L'11 de setembre de 1714 va començar un llarg i feixuc camí per al poble català. Avui, ficats de ple al 2020, els catalans ens trobem davant un mur que no sembla pas, almenys de moment, que sigui possible que es mogui. L'11 de setembre de 2012, el president de la Generalitat aleshores, el Sr. Artur Mas, es va trobar davant una manifestació massiva de catalans que superava els dos milions de persones, el president Mas juntament amb altres polítics d'aquell moment, aclaparats per la immensa gentada d'aquella diada, sens dubte excepcional, varen decidir fer-li una promesa al poble català. Una promesa de llibertat en forma de República! Aquells polítics i els d'avui, els empresonats, els exiliats. Estaven en condicions de poder fer aquesta promesa? Podien fer-la realitat ells? Tenien ells, la solució de poder fer-la complir aquesta promesa?
Vista la situació actual del nostre país, no sembla pas que això sigui aixi, oi? El poble català avui es troba confós, decebut, emprenyat, el poble català està plenament convençut del seu dret a l'autodeterminació, però, convençut per qui? Per nosaltres mateixos? O convençuts per els nostres polítics, al dret a l'autodeterminació, el té tothom aquest dret? Tots els pobles tenen aquest dret? O sols el té Catalunya? Estem segurs que tenim la raó de la nostra part? Que qualsevol tribunal internacional ens donarà la raó? Ens trobem més a prop, o més lluny de la tan desitjada República? El famos seny català ha quedat en l'oblit, el poble català està plenament convençut que té la raó, que Espanya no ens pot aturar i per descomptat que el món ens rebrà amb els braços oberts, el president Torra i la resta del seu govern diuen que ho tornaran a fer, tornar a fer el què? Repetir altra vegada l'1-O? Reflexionar sempre és bo, fem-ho doncs, reflexionem i pensem en present i en futur.
Avui dia a Catalunya, cal pensar-ho bé abans d'expressar la teva opinió, ja sigui en públic o privadament, pots ésser titllat d'antidemocràtic, de covard, o fins i tot d'anticatalà, us garanteixo que no tinc res de tot això.
Catalans! El 1714 Catalunya va perdre la seva llibertat, recuperar-la és possible? I si ho és, digueu-me com, sols tinc una cosa segura, que el sistema fet servir fins avui, no porta enlloc.


Derogar decrets
Jordi leal elvira Secció sindical UGT - Hospital Santa Caterina
Soc auxiliar de clínica a l'hospital Santa Caterina de Girona, pertanyent a l'Institut d'Assistència Sanitària, empresa 100% pública de la Generalitat de Catalunya, soc membre de la secció sindical d'UGT i participo en el comitè de empresa. En aquests moments que estem vivint, la societat ens titlla d'herois, res més lluny de la realitat, senzillament som treballadors completament implicats en el nostre quefer diari, i com no pot ser d'altra manera, compromesos amb la nostra societat i especialment amb els nostres pacients.
No crec que sigui el moment oportú per demanar ni augments de sou ni res per l'estil, però sí trobo oportú recordar-los que com a personal laboral d'una entitat pública pertanyent a una autonomia des de fa més de 10 anys, estem patint l'RDL 8/2010 i el DL 3/2010 de la Generalitat de Catalunya que crec sincerament fa temps haurien d'haver estat derogats. Aquests decrets ens van fer sentir com a part del problema de la mal anomenada crisi econòmica. Uns decrets que com a tals tenien caràcter temporal i van resultar tenir una durada de més de 10 anys, i una afectació de més de 25 per a les persones que es jubilin en aquests temps.
No demano res que no cregui sincerament que em pertanyi, ja fa temps que venim demanant la derogació d'aquests decrets. Crec recordar que no és la primera vegada que em poso en contacte amb vostès, i desitjo que sigui l'última per aquest motiu.
Els moments que ens ha tocat viure com a personal sanitari estan sent molt durs, tant físicament com mental, han estat moments de manca de material per a la nostra protecció, moments d'incertesa, moments de por, moments en què no podies deixar de pensar en la salut de la teva família i en la dels teus cercles pròxims quan arribaves a casa, sense tenir la certesa de no contagiar-los. Moments en els quals davant la manca de material es tira d'enginy i imaginació per poder complir amb el nostre deure i on ningú es tira enrere. Per això els demano encaridament que ens tornin el que ens pertany.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook