16 de abril de 2020
16.04.2020
Diari de Girona

Rèquiem per la propera temporada turística

16.04.2020 | 06:00
Rèquiem per la propera temporada turística

Només un vertader desinformat o un inconscient que, com diuen a Galícia respecte de les meigas «de haberlas, haylas», pot posar en dubte que, atesa l'actual pandèmia que assota el país, el sector turístic aquest any pugui arribar a salvar la temporada d'estiu a la Costa Brava. Temporada que ja hauria d'haver començat i, de moment, no sabem quan ho farà, si és que arriba a fer-ho. Tots els establiments del sector romanen tancats i barrats i, de moment, no s'albira amb certesa quan podran reemprendre la seva activitat perquè no està gens clar quan ho podran fer malgrat que, segons el digital La Ciutat del dia 11 d'aquest mes, el govern de Madrid pensa autoritzar l'obertura de bars i restaurants el dia 1 del proper mes de juny, mentre que els hotels ho farien a partir del dia 7 del mateix mes. La situació del sector és vertaderament dramàtica; totes les indústries d'allotjament tenen els seus plànings de reserves pràcticament en blanc i no s'albira que a curt termini la cosa millori. A la majoria de passejos i platges del pobles costaners a dia d'avui ni tan sols s'han començat a reparar els considerables desperfectes que va causar el temporal Gloria, i a hores d'ara encara s'està discutint qui ho ha de fer i qui ho ha de pagar. Tampoc les recents i desafortunades manifestacions de la presidenta de la Comissió Europea, la Sra. Ursula von der Leyen, vertaderament infumables, afavoreixen la situació. A tot aquest panorama s'hi afegeix que, segons llegeixo a l'ABC de Sevilla del dia 8 d'aquest mes que: «El Gobierno prepara el escenario de un verano sin turismo exterior por el coronavirus. Varias fuentes gubernamentales reconocen a 'ABC' que estudian impedir la llegada de turistas extranjeros mediante el cierre de fronteras» (sic). Sembla que el president del Govern, Pedro Sánchez, menyspreant que el turisme representa el 15% del PIB estatal i que només el sector hoteler dona feina a 1.700.000 persones i aporta el 6,2% PIB, pretén taponar el flux de turistes estrangers que venen cada estiu i, per altra part, en no permetre als espanyols viatjar a l'estranger, pensa que aquests seran els que ompliran els nostres hotels i altres establiments d'allotjament així com restaurants, bars i similars. En cas de cristal·litzar tan peregrina com demencial mesura, no només seria la ruïna total dels hotels que treballen amb turoperadors estrangers, sinó també un cop molt fort per la resta d'hotels i tot el sector de la restauració i l'oci. I això fins a tal punt que no són pocs els responsables d'hotels de platja de temporada que s'estan plantejant seriosament la possibilitat de no obrir els seus establiments aquest estiu. Un vertader drama paquidèrmic, com diria el murri d'en Pla.
L'altra vessant del drama, gens menyspreable, és la brutal crisi social i econòmica que ja tenim a sobre i que ve de bracet amb la sanitària. El president del Govern espanyol es veu terriblement pressionat. Per una part, per molts científics així com per alguns ministres dels partits socis en el Govern, així com també per diversos presidents de comunitats autònomes, entre ells el de Catalunya, que creuen que encara no és hora d'aixecar el decret que mana confinar la major part de la ciutadania, perquè fer-ho podria ocasionar un rebrot del covid-19, que comportaria una major destrucció de teixit econòmic i, el que seria el més greu, ocasionaria molts més morts. I per altra part, el pressionen els poders fàctics habituals, entre d'altres, la banca, la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), les empreses de l'Ibex, etc. que diuen que «tothom a treballar, que l'economia s'està enfonsant i si no ens espavilem pot arribar una vertadera hecatombe». El president Sánchez s'enfronta a l'horrible dilema: economia o vida. Dilema que és trampós, perquè sense vida no hi ha possibilitat que hi hagi cap tipus d'economia. Sobre el president Sánchez li cau la terrible responsabilitat de decidir entre salvar vides o salvar l'economia.
I ara, si voleu, digueu-me que soc un pessimista i/o un catastrofista. En realitat el que procuro és ser, senzillament, un realista que intenta estar informat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook