16 de abril de 2020
16.04.2020
Diari de Girona

Tòxic

16.04.2020 | 06:00
Tòxic

Fa poc i sembla que fa molt. Passem per una situació en la qual quan ens diuen que a Catalunya un dia només hi ha molts morts, en n'alegrem si són pocs. Vivim confinats, tancats i amatents a les notícies. Espanya, com no podia ser d'altra manera, treu en públic militars condecorats fins a seny que parlen de guerra. Això, el que surt a la televisió, és poc substanciós. La via de la informació que ni els polítics ni els militars no saben explicar. La televisió i la ràdio és una de les potes del moment actual: les notícies necessàries. La ràdio sempre va al davant. Després hi ha una altra pota, segurament menys important: els carrers buits i la gent tancada. Allò mai vist i al que ens acostumem. La tercera porta és la més terrible, les dades que, com una pluja tòxica, cada dia es donen sobre els morts. La majoria gent gran. Impotència absoluta. Estant confinats no veiem passar els taüts arran de casa. Morts a la perifèria del que vivim. Enterrats a l'última perifèria de la vida. Silenci esgarrifador. No cal veure-ho, sinó recordar que la majoria de morts són gent gran. Avis i àvies que moren en la solitud més estricta.
De sobte i quan no hi ha cap garantia de res, el Govern espanyol, salta i diu que molta gent ha de tornar a treballar. No s'entén. Tot de cop representa que enmig de la pandèmia els obrers són bèsties de carrega com al segle dinou. Això ho fa un govern d'esquerres. Ser d'esquerres hauria de significar tenir cura dels pobres i no estar pendent de la màquina empresarial. Tenir cura de la gent vol dir que s'acabin els desnonaments. Una qüestió que ara s'ha vist que es pot fer i que fa anys que martiritza famílies senceres. Si el Govern vol canviar algunes coses que s'espavili. Un maleït decret pot canviar la vida de molta gent. Gent pobre que viu malgrat els depredadors immobiliaris. Qualsevol govern actua a favor del diner, la banca i les elits que, ras i curt, estan manyagades pel mainstream occidental. Sap greu però és la realitat. El diner no té sentiments, tothom ho sap. Vivim un moment excepcional. No paguis durant la pesta i després ja t'encalçarem o et fotrem fora de casa teva.
Un govern d'esquerres hauria de treballar, encara que fos durant un temps, a favor de la gent pobra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook