17 de abril de 2020
17.04.2020
Diari de Girona

Cartes

17.04.2020 | 06:00
Cartes

Sant Jordi i la COVID
cristina melÉndez girona
I si...? doncs sí. El dia de Sant Jordi la vostra estimada se us presentarà a la cita virtual amb l'adreça electrònica enviada per whats per tal que baixeu de la xarxa la darrera novel·la d'èxit. Les parades de les llibreries al carrer han desaparegut. Ara uns panells imaginaris on figuren les novetats editorials anotades en format digital les substitueixen. Així en l'intercanvi esperat de presents i petons entre els enamorats, les roses vermelles també han perdut el tacte vellutat i l'essència de l'olor de la primavera, i els petons humits han quedat substituïts per emoticones. L'estimat engalanat no es presenta amb la flor roja, tendra, dolça i punxent alhora; és sobre la tauleta on amb el dit índex lliscarem per passar fotos digitalitzades que es descarregaran i tal vegada desprenguin una fragància imaginària i nova, de pixel!
La gran festa mundial del llibre i la rosa que Catalunya ha exportat al món, el gran dia en què la primavera s'ha instal·lat al carrer, no pot quedar en un espai de trobada virtual, amb intercanvis d'enllaços tècnics i fotos de boniques roses digitalitzades amb fragàncies imaginaries. Doncs no!
Hem de tenir en compte que un llibre no és nomes una informació entre dues cobertes amb tapa dissenyada i ben il·lustrada. Un llibre és un relat delicat, molt íntim, en què l'autor hi ha posat el màxim d'ell, és un regal ple de sentiments per a la societat. Doncs si!
Que la COVID-19 no ens abarateixi el somni ni la festa. Doncs no! Ajornem les emocions, els petons i les roses per al dia en què puguem abraçar-nos i obrir els llibres que deliciosament triats i embolcallats ja podem reservar des d'avui a les llibreries per ser el present d'una diada molt més especial! Doncs sí!


Que vint anys
no són res€
José Luis Torres figueres
Benvolguts lectors, aquest proper mes de maig es complirien vint anys de la data a partir de la qual, i sense quasi bé solució de continuïtat, setmanalment m'he vingut retrobant amb vostès per donar-los una visió, no diré mancada d'ideologia però sí, els ho ben asseguro, lliure de qualsevol obediència, insinuació o interès partidista. Amb l'encert que hagi tingut i els errors en els quals hagi pogut caure, les meves opinions, les meves crítiques més o menys acerades, i els meus laudatoris que de tot, com a la vinya del se­nyor hi ha hagut, tots ells poc o molt merescuts pels seus destinataris, han respost sempre a un íntim convenciment del que deia i, per tant, l'escrit durant tot aquest temps és de manera única i intransferible responsabilitat personalment meva.
«Només et poso una condició perquè escriguis al DdG: que el diari no es vegi sotmès a possibles demandes civils o penals pel que diguis», em va dir en Jordi Xargayó. I així ha estat: amb absoluta llibertat he anat acudint a la cita amb vostès i mai he estat ni objecte de cap tipus de censura editorial ni de reclamació per part de les persones, institucions o partits implicats en els meus relats. Les opinions les he expressat en el marc de la llibertat d'opinió però respectant sempre el fur íntim de les persones.
Han estat vint anys rics en successos, amb moments d'alegria com quan vostès decidien de manera repetitiva que el meu article era el més votat de la jornada i moments de defalliment amb ganes de tirar la tovallola, circumstància que no es va produir perquè encerclat en aquest Dèdal estant, la meva particular Ariadna sempre va tenir el fil a punt.
Ara han arribat temps difícils i el director m'ha comunicat que es veuen en la necessitat editorial de prescindir dels meus serveis. No li he volgut preguntar si de manera conjuntural o definitiva. El temps dirà.
De la meva part jo no puc sinó mostrar el meu agraïment al diari i a vostès mateixos per aquest llarg període de relació.


Una vida més
Enric GUARDIOLA PIJAUME besalú
n L'arribada de la malaltia de la COVID-19, a banda de que alguns només desitgen fer-nos creure que és la guerra, d'altres que s'atreveixen a alliçonar metges de prestigi i per no parlar de ningú més per no prendre mal, m'ha servit per fer-me pensar amb el caram de sistema polític que escollim i que tenim.
Mireu. Llegia bocabadat que l'Estat espanyol és un dels països de la Unió Europea amb més polítics. És indiferent si és el primer o el segon. És igual! La xifra és propera a 400.000. Sí, sí ! Ho heu llegit bé! I aquest nombre vol dir que tenim un polític per cada 115 habitants.
Jo visc en un poble de, gairebé, 2.500 habitants. Fem números. Si ho divideixo veig que ens toquen 21 polítics. 21? Sí, sí! També 21 metges? També 21 infermeres? També 21...? Noooo, només polítics!
És evident que no em cal ser gaire espavilat per fer-me, en moments com els actuals, la següent reflexió. Si en lloc de 21 polítics tinguéssim 21 professionals de la sanitat no creieu que el problema hauria adquirit una dimensió diferent?
Aquesta pandèmia, certament, a tots ens pot haver agafat desprevinguts; ara bé, el que no ens ha d'agafar desprevinguts és saber i observar que, encara a dia d'avui, tinguem ­gairebé 600 diputats i senadors, per no dir més gent, acomodats cobrant uns 3.000? Cada mesada i sense complements! I s'ha de ser molt llest per preveure que un país, així, no pot funcionar? Amb 600 no n'hi ha prou per veure-ho? Penso que no i vull pensar que, dels 399.400 que ens queden, n'hi hagi que considerin que un país, sigui el que sigui, així no funciona ni funcionarà mai.
Ah, això sí, la COVID-19 l'hem d'aturar junts. Només que uns per aconseguir no perdre 115 vots i d'altres -vull que rebin la meva admiració-, per aconseguir, sense mitjans, salvar una vida més. Que trist!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook