El baròmetre psicodèlic del CIS sobre la política en l'Espanya del coronavirus propugna mesures tan deliciosament democràtiques com «remetre tota la informació sobre la pandèmia a fonts oficials». Els que mantinguin la credulitat s'assabentaran a més que a Pedro Sánchez no li va tan bé, a Pablo Casado no li va tan malament i, sobretot, que Pablo Iglesias s'endú les bufetades. Un futur sondeig ha d'incloure la pregunta «creu vostè que les xifres de morts del COVID-19 estan lligades a l'arribada de Podem al Govern?». I es pot avançar sense indici de dubte que s'obtindrà un seixanta per cent de respostes afirmatives.
La baula del CIS sintetitza el major assalt a la llibertat d'expressió des de la mort de Franco, a càrrec d'un Govern que ha ocupat amb profusió d'uniformes totes les posicions del terreny de joc. Amb la garantia que Iglesias rebrà el càstig corresponent a l'executiu en el seu conjunt. Algú hauria de recordar al PSOE de Tezanos que no maten les informacions «poc fonamentades» que el centre vol extirpar, sinó l'absència de ventiladors o l'amuntegament en residències d'ancians. Sobre aquests capítols no s'ha considerat pertinent interrogar els tres mil ciutadans sondejats.
Per tenir els espanyols «molt controlats», en la impagable expressió de María Jesús Montero, el PSOE ha muntat el Govern amb més jutges de la història. Fins a tres magistrats copen les carteres seminals d'Interior, Defensa i Justícia, una altra prova de la insensibilitat pura dels tribunals contra la llibertat d'expressió. Aquest biaix queda provat en milers de sentències en les quals s'especifica sense falta que l'esmentada llibertat «no és un dret absolut». En canvi, en les condemnes per assassinat no s'especifica mai que «el dret a la vida no és absolut». El coronavirus ha infectat el règim de llibertats fins al punt que la policia decidirà en què consisteix la «informació científica», mentre la ciutadania s'entreté a bastonejar el ninot d'Iglesias.
