19 de abril de 2020
19.04.2020
Diari de Girona

Cartes

19.04.2020 | 06:00
Cartes

Malbaratament, cercant la lluna
pels armaris
Màrius Viella La Bisbal d'Empordà
A la ciència que ha permès i ha aconseguit que l'esperança de vida al nostre país sigui d'una mitjana de 82 anys, li ha sortit un contrincant molt difícil de combatre, el coronavirus; així com per altres virus pandèmics, amb el temps i estudis s'han trobat medicaments que han permès controlar (no eliminar) les causes i l'expansió com, per exemple, de la tuberculosi, la poliomielitis, el còlera, la sífilis, o el VIH «sida», amb aquest nou virus pandèmic, que ha agafat a tothom amb els pixats al ventre, la possible composició competent arribarà quan ja les víctimes es podran comptar per milions, perquè afecta tot el món, i hi ha països que estan pitjor que el nostre, que ja es compten les víctimes per milers en només quatre mesos de l'esclat a la Xina.
El Govern de l'Estat espanyol està cercant la lluna pels armaris, malbaratant milions d'euros per mascaretes, que no serviran per gran cosa, quan jo crec que seria molt convenient instal·lar aparells pulveritzadors de desinfectants arreu, a tots els accessos d'establiments públics i llocs de treball, fins i tot a domicilis particulars; si no sanegem la roba, permetem poder transportar el microbi o virus sobre les espatlles i ningú hi posa solució, només prohibint sortir de casa; això no pot funcionar perquè la gent ha de sortir per atendre les necessitats de cada dia, i la prova la tenim, que el Govern obre la porta per poder anar a treballar perquè es veu atrapat en el seu propi parany. Quan ja ha malbaratat els milions d'euros que no tenia, que podrien haver servit per la desinfecció sistemàtica a tots els establiments d'accés públic i d'empreses; no n'hi ha prou de desinfectar els carrers i el mobles, s'ha de desinfectar a tot individu que entra i surt dels establiments públics i particulars, per no passejar el virus amunt i avall mitjançant la vestimenta.


Mentalitats
del segle XIX
Josep Maria Bosch girona
Estem en un període molt difícil en què s'han de prendre decissions molt difícils i arriscades i que esperem que, la majoria, vagin en la bona direcció. No obstant això, hi ha casos en què es deixen aflorar els criteris polítics per damunt dels científics€ i és que no són només criteris científics els que aconsellaven aïllar Madrid, Catalunya i el País Basc, que eren els principals focus del virus a Espanya, és que, el mateix sentit comú així ens ho indicava. Oi que si tenim un tumor maligne, l'aïllem i si la policia troba una cèl·lula terrorista o delictiva, l'aïlla? Doncs molt més en el cas que ens ocupa. Però, per l'espanyol, amb mentalitat del segle XIX, això no es pot admetre sota cap concepte. Tothom sap que, si s'ha­gués de posar una «frontera» a Ulldecona i una altra abans de Fraga, es tractaria de fronteres epidemiològiques, per evitar morts€ res més€ però és imposible fer-los entendre que ­«España antes contaminada que rota».
I el mateix passa, per exemple, amb la col·laboració de l'exèrcit: si passa per fer tasques necessàries, que, d'altra manera no es farien€ benvinguda sigui. Si es tracta, tal com demanava el cap de l'oposició Sr. Casado perquè «se vea el Ejército (glorioso ejército nacional) desplegado en Catalunya y el País Vasco», no té absolutament cap sentit€ ben al contrari€ quanta més gent hi ha a la via pública, més possibilitats de contagi€ mentalitat, altra vegada, del segle XIX.
I, entremig de tot això, gravíssims problemes de la família reial: segur que, tal com estan les coses, estarien molt contents de donar aquests 100 milions a la sanitat. Però –mentalitat del segle XIX altre vegada– constaten que, si ho fan, estan admetent el robatori i, això no ho volen admetre de cap manera. Constatem, no obstant, que els problemes de la corona no són 100 milions, sinó moltíssims més: quan Joan Carles I va arribar al tron, tenia un petit patrimoni€ el d'una família de classe mitjana. Ha tingut unes bones dotacions dels pressupostos de l'Estat que, no obstant, podrien justificar, a molt estirar, un patrimoni de 5 a 10 milions. Però se li suposen 1.700 milions: és a dir, la majoria ingressos irregulars. Jo em pregunto€ els seus fills i nets tindran cara per heretar aquests diners? Perquè una cosa són els hereus d'un dictador –Franco– i l'altra, els hereus d'un monarca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook