L 'escriptora escalenca Caterina Albert i Paradís, coneguda pel pseudònim de Víctor Català amb què va signar tota la seva obra a partir de l'escàndol provocat pel seu monòleg primerenc La infanticida, és una de les autores més singulars i impressionants de la literatura catalana en el seu conjunt i de l'europea del segle XX. Traduïda a nombroses llengües, la força excepcional de la seva primera novel·la Solitud i de la seva protagonista, Mila, en va eclipsar injustament la segona, Un film (3.000 metres), i va afavorir que no fossin valorats com es mereixien els seus magnífics volums de contes o els seus poemes. L'afany de la crítica per etiquetar-la la va situar dins d'un Modernisme ruralista allunyat del més idealista i edificant de Joan Maragall, tot i que el veritable eix de la narrativa de Caterina Albert no era la ruralitat, sinó que cal cercar-lo en les ombres doloroses i feréstegues de la condició humana, que tenen a veure amb l'instint, la irracionalitat, el patiment, la por... i que són radicalment universals, com palesen, posem per cas, Tolstoi, Turguénev... I després el Noucentisme classicista encarnat per Josep Carner i vinculat al catalanisme hegemònic d'Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó o Josep Puig i Cadafalch es mirava amb reserva l'aspror lúcida i desmitificadora de la prosa de Caterina Albert, que, a més, es va guanyar l'antipatia de la intel·lectualitat dominant per la seva resistència a adaptar-se a la normativa de la llengua catalana fixada per l'Institut d'Estudis Catalans. Però, amb el pas del temps, Caterina Albert, superant reticències i prevencions, s'acaba imposant, generació rere generació, quan la llegim, perquè els seus personatges ens colpeixen i ens fascinen, per la riquesa expressiva del seu llenguatge, per la vitalitat admirable del seu estil, que ens continua captivant. Per això cal celebrar que escriptors actuals com Enric Casasses i Blancallum Vidal s'hagin implicat en la recuperació recent dels llibres de contes i la poesia de Víctor Català, i que se'n reeditin les novel·les. Però, més enllà del retrobament dels textos, es feia indispensable reivindicar-ne l'autora, la seva personalitat ferma, valenta, brillant, lliure, irreductible. Si Maria Aurèlia Capmany es va escandalitzar davant del tractament de perfil baix que alguns donaven a la figura de Víctor Català després de la seva mort, posteriorment s'han aixecat també per defensar-ne la vigència les veus qualificades de Jordi Castellanos, Francesca Bartrina, Núria Nardi, Lluïsa Julià, Marta Pessarrodona o Irene Muñoz. La darrera i fonamental aportació a un coneixement sòlid i contrastat de Caterina Albert és Víctor Català, l'escriptora emmascarada, de la professora Margarida Casacuberta, un llibre excel·lent en què conflueixen l'assaig rigorós i l'aproximació sintètica i divulgativa, per oferir-nos les claus d'interpretació que ens ajudaran a entendre qui s'amaga rere del nom de Víctor Català, què es proposava a l'hora de construir el seu món, quin missatge ens transmet el seu llegat formidable.