El populisme, i el nacionalisme, si és que hi ha alguna diferència entre ambdós ismes, té uns comportaments universals. La primera norma bàsica és tenir enemics. Donald Trump ha escollit l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per desviar els errors de la seva prepotència i la seva incapacitat política. Quim Torra, populista com Trump, però més previsible i menys enginyós, no surt de l'enemic que li proporciona més rèdits: Espanya. Emmanuel Macron, en canvi, reconeix el que tots sabem: «No estàvem suficientment preparats», i admet «errors i insuficiències». Durant quinze dies, Quim Torra no es va moure del discurs del «confinament total», sense aclarir què volia dir exactament, mentre va ser incapaç d'aturar les obres públiques de la Generalitat. Ara, hem passat del «confinament total» a «deixeu sortir els nens». Tot sigui per tenir un relat setmanal de confrontació amb el Govern espanyol. La gran farsa del discurs processista s'ha posat de manifest aquesta setmana. Per un costat criticava el retorn a la feina d'algunes activitats no essencials decretada pel Govern espanyol, i per l'altre, autoritzava que una empresa pública de la Generalitat, Comforsa, treballés com la resta. La justificació de la Conselleria d'Empresa era que «hem de mantenir la competitivitat; en depenen moltes famílies». I tant! Com tothom. I per això, el Govern espanyol va prendre la decisió, arriscada, d'intentar complementar salut i treball, per no enfonsar-ho tot més del que està, i ho estarà. Quim Torra, a diferència de milions de ciutadans, continua cobrant el seu salari íntegre (152.861 euros anuals), i s'acaba d'apujar per decret la seva futura pensió a càrrec dels pressupostos públics.
Mentre Torra no es mou de la propaganda processista, Miquel Buch exhibeix el seu nivell amb el 1714 i el 1939, Meritxell Budó es dedica a escriure tuits contra antics dirigents polítics i Alba Vergés augmenta la depressió dels catalans cada cop que surt, llegeixo al diari Levante que en vint dies a València han arribat deu avions amb més de 300 tones de material sanitari després d'unes eficients gestions realitzades per la Generalitat valenciana presidida per Ximo Puig, i gràcies a contactes establerts en missions comercials, sense necessitat d'ambaixades costoses i ineficients. Quants n'han arribat a Catalunya impulsats per Quim Torra i el trio lalala de les compareixences diàries? La coordinació única del decret d'alarma no paralitzava l'activitat de les comunitats autònomes, ni impedia la seva capacitat de gestió, ni retallava competències, més enllà de sotmetre's a un control únic, com ha demostrat la Generalitat valenciana. Potser la diferència és que Ximo Puig presideix una comunitat autònoma amb moltes competències per exercir, si es vol, i Quim Torra és el president d'una nació abstracta que només assumeix les competències que no té. Al capdavall, per a Quim Torra, i tots els que li donen suport, la sanitat i les residències d'avis són prioritats menors. No és una interpretació subjectiva. El mateix president de la Generalitat ho va explicar l'endemà de la primera reunió que va mantenir amb Pedro Sánchez a la Moncloa, el 10 de juliol de 2018, aquella en què va viatjar amb una ampolla de ratafia sota el braç. En una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio va dir: «En el 90% de la reunió vam parlar de l'autodeterminació. És que aquest és el tema, i no em puc entretenir amb d'altres que són prioritats menors». Prioritats menors, apuntin bé. Però, la culpa és d'Espanya.
