Més enllà de totes les misèries que hem de suportar a causa de la COVID-19, m'indigna fins a la ràbia la gestió que de la pandèmia està fent el Gobierno de España. Mai havia vist tanta hipocresia, tanta incompetència i tant d'(in)oportunisme alhora. Sembla que, al món, només en Trump és encara més curt de gambals que Pedro Sánchez. I no, no estic dient que la Generalitat estigui fent un treball impecable. Mai ningú ha hagut de lidiar amb una crisi semblant i ningú és infal·lible. Però com a mínim, aquí les coses es fan amb una certa humilitat. La setmana passada, es va desfermar una gran polèmica sobre el provocador enviament de 1.714 M mascaretes -les primeres que els més ineficaços gestors del planeta han aconseguit en tot un mes, des que van declarar l'estat d'alarma. Quan el conseller Buch els va «estirar les orelles» pel greuge, es van afanyar a proclamar a tort i a dret que patíem mania persecutòria, tot intentant justificar la xifra pel número d'habitants.
De fet, però, així només deixaven encara més palesa la seva ineptitud: primer, perquè encara que a la Meseta hi hagi menys oxigen, algú s'hauria d'haver adonat que aquest nombre és ofensiu; però el que és pitjor, és que si són incapaços de comprar les mascaretes que realment fan falta per a tot el seu regne, qui diu que han de repartir la paupèrrima quantitat que aconsegueixen proporcionalment a la població a cadascuna de les regions? No seria molt més lògic que d'altres factors també hi comptin? Com ara la densitat de la població, la incidència del virus a cada comunitat, les necessitats «reals» de cada territori (quanta gent va a treballar amb transport públic, quanta amb vehicle privat), etc.? És clar, si ho haguessin fet, haurien hagut de reconèixer una altra de les seves mentides, la fal·làcia que «el virus no entén de fronteres», com així ho demostren les xifres del segon país més gran de la península Ibèrica, Portugal, que pateix una incidència infinitament inferior a Espanya, segons afirma el mateix NY Times.
El més embafador, però, són les hipòcrites «lloances» dels dirigents polítics de qualsevol color, de la «capacitat de sacrifici» de la ciutadania. Pura propaganda electoral perquè la reintroducció del règim policial i militar, que han acordat entre tots, demostra cada dia que no es refien ni un pèl dels seus súbdits. Per això, Espanya és un dels països més durament «confinats» del món. Aquí ningú es creu que els ciutadans siguin capaços d'actuar amb maduresa i responsabilitat. I fan bé, si l'anterior presidente del Gobierno és el primer a saltar-se el confinament a la torera! A l'Espanya dels espavilats, ximple és només qui obeeix les regles.
