El pragmatisme és la doctrina que estableix el valor pràctic com a criteri de veracitat d'una idea. En aquest aspecte, la innovació, tan necessària a l'economia, la cultura, la societat i fins i tot la política en temps de coronavirus, no pot ser pragmàtica. És impossible mantenir una discussió sobre la veracitat d'una idea, és a dir, sobre la seva correspondència amb la realitat. La innovació tampoc no casa bé amb cap realitat, més aviat crea oportunitats i entorns vàlids per al mercat. Segons el que dicta el pragmatisme, hi ha una situació a priori que decideix sobre allò que (ens) passa. Per als partidaris de la innovació, només hi ha una aprovació a posteriori. I aquesta certificació la fa el mercat.
La innovació no és pragmàtica ni realista, és filla de la utopia, de la imaginació, de la creativitat. Prové de la idea que no hi ha res que estigui escrit prèviament. El pragmatisme serveix perquè les empreses i les institucions considerin el principi de realitat: o sigui, les coses són com són, i és molt perillós negar-ho. Per tant, es tendeix a pensar: «Cal ser pragmàtic, és el més segur». Però aquesta posició no és gaire intel·ligent, perquè els discursos a priori acaben per apagar l'esperit d'exploració i experimentació. I mai poden anticipar desastres com el de la pandèmia de la COVID-19.
