De vegades, penso que Miquel Buch es deu creure Superman. De totes les aus de rapinya que es valen de la bona gent per guanyar fama i calés, és el més recalcitrant. Forma part de les trepes de claveguera que fan ús del que calgui per obtenir poder i diners. Està integrat al clan dels trepadors sense fronteres, els paràsits de la política que utilitzen hàbilment les armes de la insídia i la mentida, per enfonsar sense cap mirament a qui els pugui fer ombra. Per arribar al govern, pronuncien tota sort de necieses i insensateses sense cap pudor. L'actual conseller vol ser el número 2 d'una llista encapçalada per Puigdemont per arribar a ser president de la Generalitat.

Miquel Buch ara és la màxima autoritat d'Interior i, com a tal, té potestat sobre la Secretaria General de Seguretat Ciutadana, i és el màxim dirigent dels Mossos d'Esquadra. Abans, va ser porter de discoteca. Allí va aprendre el difícil ofici d'investigador, seleccionant qui podia entrar o no al local, i també la perillosa funció de mantenir la seguretat pública a força de repartir mastegots. Després es va dedicar a llepar el cul als polítics de la cúpula de CiU, els quals el van recompensar fent-lo regidor, alcalde, diputat i, poc temps seguit, conseller del Govern. Va ser llavors quan es va convertir en un ocell rapinyaire. S'embutxaca 115.515 euros bruts a l'any que no comparteix amb ningú. Igual que Cs i Vox, no ha volgut renunciar a una part del seu sou durant l'estat d'alarma. No ha donat ni un cèntim a cap associació benefica com altres polítics d'aquest país han fet.

Durant les manifestacions contra la sentència del procés, mentre Quim Torra hi participava i encoratjava la gent a continuar amb les seves protestes, Buch compel·lia els Mossos a carregar contra els participants. Els comuns, ERC, la CUP i l'ANC van exigir-li la dimissió. Però Buch va passar de tot. Ara, diu bajanades per TV3, reitera notícies ja sabudes sobre el coronavirus, o menteix deliberadament sobre el nombre de morts, que Torra l'hi aprova. Canvia de criteri constantment, com un Trump de tercera divisió. Primer va dir: «La col·laboració de l'exèrcit és del tot innecessària, ja que a Catalunya no ens fa cap falta» i, una setmana després, es va mostrar obert a la seva participació, argumentant que «també el paguem els catalans». Però l'última bretolada d'en Buch la va definir molt bé Josep López de Lerma, en el Diari de Girona. «Reconvertir 1.714.000 mascaretes enviades pel Govern espanyol a Catalunya en l'any 1714 -va escriure- només pot donar-se en el marc patològic del secessionisme català i en el pou de la ignorància.»

Buch va arribar a dir en un atac de bogeria xovinista: «Amb la història dels catalans no s'hi juga. És la nostra història i no es pot jugar amb ella.» L'alcaldessa Colau el va titllar de «fanàtic» i Gabriel Rufian li ha contestat per Twitter que «això no és Polònia». Són molt pocs els catalans, independentistes inclosos, que aplaudeixen l'absurd greuge públic a la intel·ligència de Miquel Buch. El conseller té por. Sap que el poble no el vol. Se sent menyspreat i no pot evitar un odi pertorbat i nauseabund contra tothom. Considera que tots els polítics són el que és ell: carronyaires, escurçons, hienes. Bèsties amb forma humana que glopegen odi. Ignora que el coronavirus l'ha salvat la vida pública. Ha evitat que la ciutadania el posés al carrer. Però no ho sap. Quan mira el seu país segueix veient parlar les bèsties.