23 de abril de 2020
23.04.2020
Diari de Girona

El paper de la Unió Europea davant de la crisi sanitària de la covid-19

23.04.2020 | 06:00
El paper de la Unió Europea davant de la crisi sanitària de la covid-19

Com ja deveu saber, Espanya, França i Itàlia volien que la Unió Europea creés els anomenats coronabons per tenir liquiditat per superar la crisis que provoca i provocarà la COVID-19. La majoria dels països de la UE, especialment els del centre i nord, no varen voler que es prengués aquesta mesura perquè suposava uns costos molt elevats per aquells països que tenen fets els deures. En conseqüència els coronabons no hi són ni hi seran. Per aquest motiu s'ha dit que Europa és insolidària. Com afirma el catedràtic emèrit d'economia aplicada de la UAB, el Dr. Josep Oliver Alonso, no és cert que la UE sigui insolidària, tot el contrari. Qui pot esperar que Espanya emeti deute a deu anys al 0,7% en aquestes circumstancies si no és per la intervenció massiva del Banc Central Europeu (BCE)? Perquè ens fem una idea, el BCE haurà comprat a finals d'any uns 450.000 milions de deute públic espanyol. Si Espanya fes fallida, qui pagaria el cost d'aquesta fallida al BCE?, doncs els seus accionistes, i qui són aquests accionistes?, doncs el països que conformen la UE, Alemanya aportaria un 30%, França un 20%... I, per tant, això és solidaritat.
L'impositor alemany que està estalviant per una pensió de jubilació, i quan arribi el moment vagi al banc i li digui que no cobra cap interès perquè el BCE ha posat el tipus d'interès al 0%. I, perquè està al 0%? Perquè Espanya i Itàlia tenen molt de deute públic i necessita tipus d'interès molt baixos ja que tenen una muntanya de deute públic i si pugen els interessos no podran tornar-los. Espanya en aquest moment té el deute públic més elevat de la seva història. Tenim la càrrega financera més baixa dels últims trenta anys. Per què? Doncs regal dels alemanys. Una altra cosa és que Itàlia no vulgui fer les reformes del deute públic perquè no arribi al 150 o 160% del deute públic, i aquest és el verdader drama. I nosaltres arribarem al 120% de deute públic; llavors, què fem? Que ens ho paguin els països del nord?
Nosaltres hem arribat a aquesta crisi sense que els deures estiguin fets. El deute a Espanya des del 2014 és del 98%. Ja sabem que no és popular augmentar els impostos en un moment de crisi, però llavors no ens queixem quan arribin els problemes i no tinguem la casa en ordre. No pot ser que en el cas espanyol tinguem l'elevat volum d'endeutament i dèficit i, en canvi, els nostres impostos siguin, llevat de Bulgària, Letònia, Romania i Irlanda, els més baixos de la UE. És a dir, hem arribat poc preparats. Hem d'aprofitar que el BCE ens està regalant milers de milions d'euros cada any en forma de tipus d'interès baixíssims per endreçar la casa. Amb el deute que té Espanya, si el tipus d'interès fos del 4 o 5%, que són els normals, estaríem pagant de 60 o 70 mil milions d'euros d'interessos per any, quan estem pagant de l'ordre de 30 mil euros al BCE. Per tant, ens estan regalant de l'ordre de 30 mil o 40 mil milions d'euros cada any, doncs aprofita per posar la casa en ordre, com ja hem dit, i redueix el volum d'endeutament el més aviat possible. Arriba la crisi econòmica, quin problema emergeix? Aquell deute que tenia el 2010 i que caduca el 2020, l'he de refinançar de l'ordre de 200 mil milions d'euros, i després és quan la criatura plora... «Escolta, que el tipus d'interès està pujant, salva'm!». I desprès ve el «primo de zumosol» i el BCE apareix i compra 750 mil milions d'euros de deute i la prima de risc baixa i els interessos comencen a baixar, però el problema és el volum de deute que teníem quan arriba la crisi.
No estic d'acord amb la narrativa que diu que la crisi es igual per a tothom. La crisi sí va ser igual per a tots, però quan va arribar no tothom tenia el grau d'endeutament que teníem nosaltres, ja que, per exemple, Alemanya a l'any 2009 ja començava a créixer. Per tant, la crisi és asimètrica perquè el punt de partida no és igual per a tothom.
Ens hem de preguntar, per què no hi ha un Tresor Públic comú a Brussel·les i un Ministre d'Hisenda de la UE, on els estats paguin els seus impostos a ell? Si això fora així, llavors si que podríem està parlant d'eurobons, però pregunteu a França si vol això, veuràs com et diran que ells no cedeixen un gram de la seva autonomia. Pel contrari, Alemanya si estaria d'acord amb el seu establiment.
L'Estat espanyol necessita portar-se bé perquè saben que estem en una posició financerament vulnerable. Ara caldrà dèficits enormes per aconseguir no enfonsar les economies d'aquests països i poder anar cap endavant. Ara caldrà trencar el sostre del pacte de estabilitats. No pot ser que estiguem parlant que no pot haver-hi dèficits de més del 3%. Tant els EUA, Regne Unit i alguns països de la UE ja estan dient que els dèficits seran per sobre del 10 o 20%, perquè si tu atures l'economia per un període llarg de temps això voldria dir que no generes PIB. Per tant, tots els països de la UE hauran d'assumir que no es pot posar límit per al dèficit públic, ja que s'han de fer tots els esforços per compensar aquesta caiguda de l'activitat econòmica, que no es culpa de la incompetència de les empreses, sinó que són causes de salut pública. Només Espanya i Itàlia, si es treu el límit del dèficit públic, podran recuperar el sentit comú en aplicar les polítiques que cal, perquè ara només s'estan aplicant polítiques a base de crèdits a les empreses, autònoms i particulars, però això no serveix de res.
La gent que ha tingut pèrdues com a conseqüència del coronavirus no ha de rebre crèdits sinó que se li ha de compensar íntegrament aquestes pèrdues. Les empreses no poden endeutar-se més del que ja estan, necessiten obrir les portes novament. I com es fa això? Doncs és l'Estat qui s'ha d'endeutar i, per tant, la UE i el BCE han de facilitar aquest deute mancomunat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook